Un altre article de Xavier Roig al diari ‘Ara’ digne de remarca.

Cada divendres Xavier Roig publica el seu article al diari Ara. Una col·laboració que, com el seguidors d’aquestes Totxanes saben, sol interessar-me molt. Com el del divendres passat (vegeu-lo aquí) que us reprodueixo a continuació.

(Com d’habitud, els destacats en vermell són meus.)

A Von der Leyden i Merkel: ‘Help!’

(article de Xavier Roig publicat al diari Ara el divendres 17 de juliol de 2020)

Distingides senyores, quan jo era petit i un problema s’enquistava, s’apel·lava a la fe: “Que Déu hi faci més que nosaltres!”. Ignoro si sobre els problemes de què els parlaré tot seguit Déu pot fer-hi res –com que soc agnòstic, la cosa queda aquí–. Estic convençut, però, que si Déu existeix, després d’ell venen vostès dues. I si no existeix, llavors són vostès les úniques que poden endreçar una mica el tema.

Ideològicament estic alineat amb les tesis d’austeritat. Combrego amb les idees dels ‘frugal four’ (Àustria, Dinamarca, Països Baixos i Suècia). Sempre he pensat que no es pot estirar més el braç que la màniga. A més, ¿com es pot ajudar un estat membre que tolera una monarquia corrupta? Però, esclar, si no s’articulen ajudes “als de sempre” el tema d’Europa pinta malament.

En la cimera d’aquest cap de setmana el senyor Sánchez (no em refereixo al pres polític català, sinó al primer ministre espanyol) els vindrà amb la típica verbositat que ha fet del món hispà un conjunt de trilers de reputació llegendària. Per tant, els demanaria que qualsevol ajut que es doni a Espanya passi per uns estrictes controls de reformes que s’haurien d’implantar. Els en detallo algunes tot seguit –només algunes, molt poques–. Però vigilin, sisplau. Recordin que l’art del “rejoneo” va néixer a Espanya, i Madrid n’és la capital.

Finançament públic. A Espanya ens han acostumat a gaudir de serveis públics com els nòrdics però amb productivitat hispana. Ja es veu que la cosa no s’aguanta. Per tant, és recomanable que els serveis públics es financin adequadament. O es recapta més i diferent o es redueixen els serveis. Gaudim d’algunes prestacions que vostès dues, originàries d’un país ric, no tenen.

Ocupació. A Espanya hi ha sectors que fan servir mà d’obra estrangera mentre mantenim un atur, abans de la pandèmia, d’un 14%. Com es pot tolerar? Em temo que molta gent prefereix cobrar el subsidi d’atur que no pas ingressar un salari miserable. I això s’ha d’arreglar. Els salaris haurien de poder cobrir les necessitats (també el finançament dels serveis públics), i els aturats haurien d’acceptar treballar obligatòriament després d’haver rebut algunes ofertes. Com succeeix al país de vostès, ni més ni menys.

Burocràcia pública. Em refereixo a tot l’entrellat de notaris, registradors, ajuntaments, gestories, etc. Parlo del fet que obrir una empresa o establiment sigui un calvari –el més llarg d’Europa–. I tot per mantenir un sistema que els funcionaris públics (com ho són Sánchez i Rajoy) no volen desmuntar. Hi ha massa funcionaris –i altres ‘ad latere’ del món privat– que viuen de la moma burocràtica pública. Ignoro si tenim massa funcionaris, però els que tenim se’ls ha de posar a produir segons els estàndards de mercat. Com succeeix al país de vostès.

Sistema judicial. El sistema judicial espanyol és nociu per a l’economia. Ineficaç, lent i flaira a corrupte. Per això les empreses prefereixen recórrer a tribunals arbitrals privats, o pactar acords en condicions ignominioses, abans que perdre anys en un litigi. Una idea: per què no obligar Espanya a seguir les instruccions emanades del Greco (Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa)? Només pensin en això: un tribunal del país de vostès (el Suprem de Schleswig-Holstein) va deixar en llibertat el president electe de Catalunya. Per contra, alguns dels col·legues de govern i altres innocents que van optar per romandre a Espanya han estat condemnats per delictes més petits a penes al·lucinants.

Impunitat. Tots sabem que castigar el poderós costa. Al país de vostès, també. Però mentre a Alemanya les possibles influències són molt menors que a Espanya, acostumen a venir del món productiu. Aquí no. Provenen de l’economia extractiva: la monarquia, empreses amiguetes, contractes il·legals, xarxes d’espavilats, concessions, etc. Vostès dues han de comprendre que el seu país es va desempallegar dels nazis i dels seus hereus amb ajut extern. Ajudin-nos vostès ara a desfer-nos dels hereus del feixistes espanyols i altres xucladors de sang pública que encara ronden per les institucions espanyoles (tribunal de comptes, poder judicial, alts funcionaris, monarquia, juntes electorals, consells d’administració públics, fundacions principesques, partits, etc.)

Resum. Potser els demano massa, però han de comprendre que Espanya no farà cap reforma que no vingui forçada per vostès. Alguns perceben l’actitud d’Europa com la d’un arrogant escanyapobres: “Els homes de negre”, diuen. No volen veure que si alguna cosa és negra és Espanya mateixa –l’enemic és dins–. Sisplau, ajudin-nos. Déu no hi farà més que vostès dues, creguin-me.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *