Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (16).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

La primera cosa bonica del dimecres 15 de juliol de 2020 és un mite de les nostres vides i el títol d’un conte preciós de A.M.Homes: ‘L’ultima stagione felice’. Està inclòs en el que ara com ara em sembla el millor recull publicat aquest 2020: ‘Giorni terribili’, que acaba d’editar Feltrinelli (*). Parla d’un home que torna a Disneyland, lloc que havia visitat amb els seus pares abans que aquests es separessin –‘El món d’ahir, de demà, de la fantasia’, mai del present–  quan s’adona que confon les fotos amb els records i els desitjos amb la veritat. Persegueix una il·lusió: l’última estació feliç, més exactament. Irrepetible. Tal vegada perquè mai va existir. La vida la podríem dividir en dues parts. La primera seria aquella en què quan et pregunten quin ha estat el teu millor llibre, el viatge més divertit o la feina més interessant la resposta és: el pròxim. Després tenim l’altra part, quan per respondre has de buscar en la memòria. Tot allò que hauries de saber i que val la pena d’intentar-ho, com un joc amb altres cartes, com una estratègia més agosarada, o una companya de jocs més encuriosida. Fa tres mesos, per esbrinar la teva última estació feliç hauries començat a mirar cap enrere dintre teu. Però ara és l’estiu i ets aquí. El camp de joc s’ha reduït i no hi ha públic, però estàs viatjant, escrivint i la teva feina més interessant serà, sense cap mena de dubte, la pròxima.

 (*) A Catalunya aquest llibre l’ha publicat Angle Editorial el febrer de 2019 amb el títol ‘‘Dies temibles’ i traducció d’Elisabet Ràfols Sagués. El conte a què fa referència Romagnoli es titula ‘L’última vegada que va ser feliç’ i si us interessa trobareu més informació aquí.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original).

——————————————————————————————————

La primera cosa bonica del dijous 16 de juliol de 2020 és aquella sort de no ser ningú que va salvar la vida a Ulisses i a un pilot escocès infectat de Covid a Vietnam. Del primer, i de com va enredar a Polifem, ja en coneixem la història. Pel que fa al segon, Stephen Cameron, havia fet escala a Ho Chi Minh City i havia passat una nit força animada al Buddha Bar d’on va sortir infectat amb el virus. Hospitalitzat, va entrar en coma i el varen considerar desnonat. Tot i que té frontera amb la Xina, Vietnam havia aconseguit un rècord: cap mort de Covid. Zero. Un número sense valor però que pel país havia esdevingut importantíssim, el número guanyador. I, costés el que costés, aquella situació no havia de canviar. Tota la sanitat vietnamita en pes es va posar en acció perquè el pacient 91 continués sent la víctima zero, perquè no es morís, vaja. En un moment determinat varen arribar a anunciar que potser necessitaria un transplantament de pulmons i a la porta de l’hospital s’hi varen presentar desenes de voluntaris. Feina hi va haver per tirar-los enrere explicant-los que el donant havia de ser mort. El més tossut era un antic vietcong de setanta anys. Finalment Cameron es va salvar. Tothom lluita per entrar en l’1 per cent que posseeix el mateix que l’altre 99 per cent, però la felicitat la trobem en el zero absolut, en l’incògnit, en el sublim anonimat, en la perfecció en la qual res no es destrueix. Retornat a casa el pilot ha dit: ‘Només allí em podia salvar, o gairebé’. O, si més no, en qualsevol lloc on hagués estat considerat ningú.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————————

(La sèrie continua aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *