Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (14).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

La primera cosa bonica del dilluns 6 de juliol de 2020 és tot allò que et pot passar quan envies un missatge telefònic a un número equivocat. A Twitter fa temps que va entusiasmar la història d’una dona americana que va informar a un perfecte desconegut que havia donat a llum un nen, amb detall del nom i del pes. Després de felicitar-la, el receptor li va dir: ‘No tinc ni idea de qui ets, però t’asseguro que el meu germà i jo vindrem a l’hospital a saludar-te’. Tal dit, tal fet. I a més a més amb un regal pel petit. Dit això em sembla que tots podem explicar experiències de missatges equivocats que hem rebut o que ens han enviat. Fa anys, per raons de feina, vaig haver d’instal·lar-me una segona targeta SIM. Jo no ho sabia, però qui l’havia utilitzat anteriorment era un productor de cinema i televisió que se n’havia desprès perquè almenys durant una temporada deixessin de molestar-lo certes coneixences insistents. I així, a la sortida d’una estrena, vaig començar a rebre missatges fent-me la pilota que m’enviaven actors en busca de feina. Més d’un polític se’m va adreçar amb propostes de fer entrar en algun repartiment protegides seves de diversa natura. Un director decebut em va estar insultant durant mesos. Un número desconegut de Londres m’enviava comentaris i crítiques. Finalment un dia l’usuari d’aquell número em va trucar. La veu d’un majordom em va dir: ‘Li passo al senyor’. I el senyor va començar a parlar. El vaig interrompre tot explicant-li l’equívoc: ‘No soc el productor’. En sentir això es va emprenyar: ‘Com s’atreveix?’  Va ser just en aquell moment que li vaig etzibar una resposta que havia anat retenint durant decennis: ‘VOSTÈ NO SAP AMB QUI ESTÀ PARLANT!”

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————————

La primera cosa bonica que Romagnoli va explicar l’endemà, dimarts 7 de juliol, estava dedicada al músic Ennio Morricone, traspassat el dia abans. Un article que em va empényer a escriure un apunt específic el mateix dia i que podeu llegir aquí.

——————————————————————————————————

(La sèrie continua aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *