Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

6 de juliol de 2020
1 comentari

Retrobar-se.

El confinament (sembla que) s’ha acabat. Un confinament que ens ha tingut uns quants mesos tancats a casa i que es va decretar pràcticament d’un dia per l’endemà. Sense donar cap oportunitat a la gent de refer els seus plans. De reorganitzar-se. No es podia badar: tot allò era nou, desconegut i, pel que anàvem veient dia rere dia, perillós. L’invisible enemic del qual intentàvem protegir-nos no anava de broma. Hi ha molta gent que s’hi ha quedat. I rara és la família on no es tingui coneixement d’alguna mort més o menys propera.

Ara, però, és l’hora (sembla) de retrobar-se. Amb una màscara que ens tapa mitja cara (la meitat que somriu, precisament). I amb la recomanació de no abraçar-nos, ni petonejar-nos, ni encaixar les mans, ni fer cap d’aquells rituals d’acostament entre persones que se senten bé quan estan juntes i als quals els mediterranis som tan aficionats.

És l’hora de reprendre (sembla) el plaer de sortir en grup per passejar pel camp, o per visitar un museu o una exposició. O fer un bon esmorzar de forquilla. És l’hora de tornar a seure al voltant d’una taula (bé, amb el distanciament, probablement hauran de ser dues o tres) i xerrar. Explicar-se com hem anat superant el dies tancats a casa i quines novetats es produïen mentrestant a les nostres famílies, especiament per la banda dels més joves, que no van patir un confinament tan estricte com els grans.

També serà, ai las, l’hora de comptar-se i de veure que potser no hi és tothom. Que hi ha baixes. Per culpa del virus o per altres motius (que la vida continua implacable el seu camí). Serà un moment trist compartit amb tot el grup que sabrà recordar i respectar. I que també agrairà les sortides ocurrents dels graciosos habituals –està comprovat: a cada grup n’hi ha un parell, com a mínim, que són ‘de la broma’– quan, al començament de la trobada, hi hagi moments de silenci massa feixuc.

Hora de retrobar-se i (sembla) de seguir. De recuperar el temps perdut.

Aprofitem-la.

En nom dels que hi som i dels que ja no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!