Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (8).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica de dilluns a divendres a La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes errades, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

La primera cosa bonica del divendres 29 de maig de 2020 és Jacinda Ardern, primera ministra de Nova Zelanda, mare coratge i senyora dels anells que sap fer front amb gentilesa i decisió terrorisme, virus i terratrèmols. Ja és un cas internacional. Té 39 anys i va ser elegida perquè liderés la coalició que el sistema electoral allí vigent estableix per evitar litigis i baralles. Ha tingut un fill durant el seu mandat i governa amb la mateix lògica que tenia ma mare: ‘En aquesta vida el que de debò es valora és la sensatesa’. Es va presentar amb vel a la mesquita on s’acabava de produir un atemptat. Fa servir el ‘nosaltres’, no per referir-se a ella, sinó a tota la resta de la gent. Va tancar el país tan bon punt s’hi varen detectar els primers indicis de Covid-19 i fins ara ha registrat només 21 víctimes. ‘Ves, quin mèrit: hi ha un habitant cada sis quilòmetres’, deien alguns. Però ho van dir després. A la gent li diu ‘el nostre equip’. Apareix en directe a Facebook amb una rebeca i el gat a la falda: converses entre la llar de foc i els fogons. Aclamada pel New York Times, no ha volgut, però, que l’entrevistessin. Fa pocs dies era a la televisió quan es va produir un terratrèmol d’escala 5,6. Va continuar somrient mentre tranquil·litzava els càmeres: “No hi ha res que amenaci els nostres caps’. El director d’aquest diari ha explicat sovint que voldria una dona primera ministra perquè ‘significaria un saludable sotrac’. Tal com jo ho veig, millor si, a més a més, davant dels sotracs sap reaccionar com cal.

(vegeu i escolteu aquí l’article en versió original)

I aquí teniu el moment del terratrèmol (m’apresso a demanar excuses perquè el vídeo l’he copiat d’un mitjà tan indesitjable i tòxic com és ‘La Razón):

 

—————————————————————————————————

(La sèrie continua aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *