“Dos somnis”, de Sanjosex: un gran disc… i un concert en viu dissabte a la tarda.

Ja fa dies que vaig decidir que parlaria aquí del nou disc que, després de quatre anys de silenci, acaba de treure el bisbalenc Carles Sanjosé, conegut en el món de la solfa i els pentagrames com Sanjosex (vegeu aquí la seva pàgina web) però, embrancat com estic en la sèrie dedicada a Itàlia, havia anat ajornant el moment de fer-ho. Ara, però, n’he de parlar i cal que publiqui aquest apunt en les primeres hores d’avui, dijous, perquè és important que el llegiu de seguida ja que conté informació d’una certa urgència que trobareu al final i que estic segur que us interessarà.

Començaré, però, com Déu mana: pel començament. I ho faré explicant que, per les raons que ja us podeu imaginar, el disc no té encara un format físic i, per tant, no podeu anar a una botiga –posem, en el meu cas, a Disco 100, al carrer de l’Escorial— a comprar-lo. Un entrebanc que no ha privat els seus promotors d’empescar-se una solució que m’ha semblat molt assenyada.

La darrera setmana d’abril, dos o tres dies després de la festa de Sant Jordi en la qual un munt de gent vàrem fer mans i mànigues per comprar llibres (o, si més no, per reservar-los amb compromís formal de compra quan les llibreries puguin aixecar la persiana), la bona gent de la discogràfica Bankrobber, convençuts que cal lluitar contra l’aberrant idea, per desgràcia molt estesa a casa nostra, que la música ha de ser de franc i que els músics són, per tant, uns éssers angèlics que viuen de l’aire i no van mai al supermercat; la gent de Bankrobber, dic, va establir un mecanisme de descàrrega de les sis cançons del nou disc de Sanjosex a un preu summament raonable (entreu aquí i ja m’ho sabreu dir) i va penjar a la xarxa una sola cançó de lliure accés perquè tothom pugués fer-ne un tast i vegés el pa que s’hi dona.

No és que tingui gaire importància, però crec que vaig ser dels primers a comprar el disc i us asseguro que no me’n penedeixo gens perquè crec que “Dos somnis” (aquest n’és el títol) és una de les novetats musicals més recomanables que ara mateix tenim a l’abast en català. Es tracta d’una col·lecció de sis cançons fetes sense presses i amb un fil temàtic que les unifica: la paternitat, a partir del naixement, fa un parell o tres d’anys, del segon fill del músic.

Com que és un disc curt –vint-i-dos minuts mal comptats– aniré cançó a cançó:

Dos somnis (3’25”). És el tema que dona nom a tot el conjunt i que des de l’estrofa inicial ja ens posa en situació: “De dos somnis n’hem fet un / i encara costa de creure / ni una casa a prop del mar / ni una vida a les muntanyes / dels dos somnis un infant / que també tindrà els seus somnis / els seus somnis els més grans / I després els nostres somnis”. Cançó d’aires tranquils i reposats que des del primer moment fixen el to del disc i que compta amb la sorpresa de la veu de Vicky de Clascà, la gran Bikimel, que pel que podem sentir està en plena forma.

Els gegants (2’01”). Cançó que remet a l’atmosfera de “Cantut!”, l’anterior disc de Sanjosex (de 2016) fet a mitges amb Carles Belda i dedicat a la música popular. “No t’espantis, no t’espantis / que els gegants són de paper / hi ha un senyor que és com nosaltres / sota d’aquest paripé”. Cal remarcar la línia del baix que suporta el pes de tot el tema a càrrec del mestre Miquel Sospedra, últim plançó ara com ara d’una florida nissaga de baixistes iniciada per son pare, el mític Sebas dels no menys mítics Los Salvajes. També és per treure’s el barret la irrupció, a mitja cançó, de la guitarra elèctrica de Xarim Aresté.

La revolució (3’54”). Una veritable meravella escrita a cavall de dos moments importants: el cop d’estat perpetrat per españa contra Catalunya a finals de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia i el referèndum de l’U d’Octubre. Ens ho explica així: “Jo faig la revolució / des d’un poblet de la plana / cuidant de l’educació / del vailet de la mare. / Jo faig la revolució / per internet des de casa / cuidant-nos entre veïns / vinguts de fora o de dins / a casa.” Amb bon encert aquest ha estat l’únic tema del disc que està a l’abast en les diverses plataformes d’accés lliure. Una de les perles del disc, vaja, aquesta ‘revolució’

 

Les estrelles (4’33”). Un deliciós mig temps presidit pel diàleg de les guitarres de Sanjosé i Xarim Aresté. “Però tu i jo tenim un regne / i per ara un bon magí / i aquest nen entre nosaltres / és el nostre destí / jo per sempre et vull viure / totalment enamorat / com en un conte de fades / encantat.” A la tornada —“Com m’agrada, / és bonic i generós / com m’agrada / el teu cos.”— recuperem la veu de Bikimel i és just en aquell moment que la cançó creix, creix…

Pare (3’47”). La clau de l’enigma: el músic, que fins no fa gaire era fill i que ara ha d’assumir el paper de pare… “Hi ha una foto a casa / on estic sorrut / estic mirant els pares / ben enfadat ben geniüt / ara soc jo el pare / ara el meu fill s’enfada / ell s’ha d’enfadar / i jo l’he d’escoltar / és vida, és llei de vida.” Bon ritme embolcallant veritats com punys i una guitarra que festeja amb l’acordió diatònic de Carles Belda. Una impressió personal: des del primer moment que vaig sentit aquest “Pare” no puc deixar de pensar en una altra cançó de Sanjosex amb la que em sembla que hi ha força relació. Em refereixo a “Bob Dylan”, la que tanca el disc “Al marge d’un camí”, de 2009.

Punxes (4’11”). Aires gairebé cerimonials en el tema final. La frase que canta Bikimel és de les que no tarden a enganxar-se en la memòria: “Mira’m bé, de debò veus l’enemic aquí? / de debò creus que jo soc així? / l’enemic no ve de cares. / Mira’m va, que no veus que no t’imposes? / treu-te tot aquestes noses / i tornem a començar.”

I ara us explico la notícia que m’ha empès a avançar la publicació d’aquest apunt: demà passat, dissabte, a les 7 de la tarda Sanjosex presentarà les cançons de “Dos somnis” en un concert acústic que es podrà seguir en directe per internet —“jo faig la revolució / per internet des de casa”, ho recordeu?– en la plataforma ‘la-sala.online’ (aquesta). Jo no me’l penso perdre i espero que vosaltres tampoc.

Si us cal saber algun detall més del concert us passo l’enllaç (aquest) a la notícia tal com l’ha donat El Punt Diari.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *