D’interès pels subscriptors de les Totxanes.

Deu ser algun efecte col·lateral del confinament però he detectat que en el darrer mes i mig el nombre de lectors que s’han subscrit a aquest Bloc ha crescut a un ritme superior a l’habitual .

El procediment per subscriure-s’hi és molt senzill i, a més a més, no suposa cap cost econòmic, és reversible en tot moment i proporciona al lector que decideix apuntar-s’hi la seguretat que, cada vegada que jo pengi un nou apunt, rebrà un correu electrònic amb el contingut íntegre.

Tot això ja ho vaig explicar en aquest apunt i, per tant, no m’allargaré més per aquesta banda.

Sí que vull explicar-vos, però, la manera com funciono jo a l’hora de considerar un apunt enllestit de manera definitiva perquè em sembla que val la pena que ho sapigueu tots els subscriptors:

Quan crec que un text ja està acabat planifico a través del sistema d’edició del Bloc la data i l’hora que es publicarà. En la majoria dels casos l’hora que trio és la una de la matinada perquè he comprovat que a aquella hora tan especial hi ha un tipus de lector interessat precisament en la lectura calmada i sense presses de continguts com els que habitualment apareixen en el Blocs. O, si més no, en aquest.

Dos o tres minuts després de la publicació de l’apunt -de matinada, doncs- el sistema envia automàticament un missatge a les adreces de correu de tots els subscriptors que, en la majoria dels casos, no l’obriran fins l’endemà quan es llevin i engeguin l’ordinador, tauleta, mòbil, etc. Com ja he dit, en l’esmentat missatge es reprodueix el text complet de l’apunt i les il·lustracions internes -no la de la capçalera- que pugui contenir.

Fins aquí el funcionament de l’eina que, com es pot veure, és summament senzill i racional. El que passa, però, és que alguns dies quan jo em llevo -entre les sis i quarts de set del matí- entro en el Bloc per rellegir el text i, amb el cap clar i la mirada fresca, pot ser que canviï alguna paraula, alguna puntuació i fins i tot retoqui o n’ampliï el contingut si crec que cal.

Generalment són canvis o ampliacions de detall però que, en ser posteriors a la tramesa automàtica, no es reflecteixen en el correu que ha arribat unes hores abans als subscriptors.

¿Què estic dient amb aixó? ¿Que la subscripció no serveix per a res? En absolut. El que dic, senzillament, és que per tenir la seguretat que el que llegiu és la versió final del text només us cal clicar damunt del títol de l’apunt en el missatge que haureu rebut per correu electrònic i automàticament s’activarà l’enllaç al text tal com en aquell moment apareix en el Bloc.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix))

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *