El virus i l’italià (3).

(La sèrie comença aquí)

L’apunt anterior l’acabava parlant del paper que un seguit d’intuïcions i de coincidències relacionades amb Itàlia m’han portat fins on ara soc, confinat i recordant. Avui ho explicaré més detalladament:

Durant el nostre primer viatge, el 2007, tot passejant pel Corso (per entendre’ns, el paral·lel romà del barceloní passeig de Gràcia) em vaig sentir atret per unes quantes llibreries de grans dimensions (que després he anat trobant per tot Itàliala Feltrinelli, Mondadori…) i molt especialment pel fet que un notable espai d’exposició el dedicaven als clàssics en edicions molt dignes i acurades i, a més a més, a uns preus summament assequibles. Uns clàssics que tant podien ser els autors grecs i romans com alguns dels textos bàsics de la literatura italiana de totes les èpoques.

Va ser, doncs, el 9 de març de 2007 que, en una Feltrinelli de la Via del Babuino, vaig tenir la intuïció de comprar el meu primer llibre en italià. Una compra que no podia ser altra que “Cuore”, d’Edmondo de Amicis, en una versió de butxaca de la col·lecció Oscar Classici Mondadori que em va costar 6,80 euros. Per allò de les intuïcions que us deia fa un moment vaig guardar dintre del llibre el tiquet de compra –allò que els italians diuen el ‘scontrino’, un mot que m’encanta– i la bossa de plàstic de la llibreria. Aquí els teniu:

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

L’any següent, durant la nostra primera visita a Sicília, va caure la segona peça: una edició de la “Divina Commedia”, facsímil d’una de 1928, amb ‘testo critico della Società Dantesca Italiana’ i una extensió de més de mil pàgines. El tiquet, que també conservo, diu que el vàrem comprar el 3 de setembre de 2008 a la Libreria Paolino de Ragusa i que ens va costar 16,50 euros. Encara recordo -i estic segur que l’A. també- el recitat que, entre plat i plat, li vaig fer a mitja veu i en macarrònica pronúncia italiana en el restaurant de Ragusa on poc després de comprar el llibre vàrem sopar. (Fa uns anys ja ho vaig explicar en aquest apunt).

L’estiu de 2009 el vàrem dedicar a conèixer el sud del país: Pulla, Basilicata, Calàbria i Campània. Va ser a partir d’aquell any que vaig afinar una mica més i em vaig dedicar a buscar llibres d’autors relacionats amb el territori que visitàvem. Per això a Nàpols vaig comprar els “Canti” de Leopardi, també en edició de butxaca i de la mateixa col·lecció que el “Cuore” de dos anys abans, per 7,80 euros. En aquell mateix viatge, vaig comprar en un mercat improvisat al ‘lungomare’ d’Amalfi una altra versió de “Cuore” -en aquest cas il·lustrada i editada el 1982- de característiques inequívocament escolars que estava bastant clar que havia pertangut a un tal Carlo Manzo. Era el 27 d’agost i me’n recordaré tota la vida (vegeu aquí) perquè una estona abans m’havien telefonat des de Barcelona per donar-me una notícia trista: s’havia mort el meu amic Isidor Cònsul.

La tardor de 2010 vàrem passar uns dies inoblidables al Mugello, una regió de la Toscana poc coneguda -més enllà del circuit de curses- que té unes característiques similars (per entendre’ns) al nostre Montseny i que resulta fantàstica per visitar, precisament, en aquella època tardoral: entre el 4 i el 7 de novembre (vegeu aquí). Allí vàrem visitar el poble de Marradi on va nàixer el poeta Dino Campana i, com no podia ser altrament, vaig comprar per 11,50 euros una edició de butxaca dels “Canti Orfici e altre poesie” editada per Einaudi.

L’any següent, el 2011, va ser per a l’A. i per mi el del descobriment de Venècia. I, de retruc, el del plaer de descobrir les llibreries petites i de trobar-hi grans meravelles. En el meu cas puc parlar d’un parell d’adquisicions relacionades amb la ‘Commedia’ de Dante, tema universal i, doncs, venecià.

Ho explicaré en el següent apunt d’aquesta sèrie.

(Continua aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *