El Baró de Maldà, addictiu i des de casa estant.

Tot i que el 2019 es complien dos-cents anys de la mort de Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, i dos-cents cinquanta de l’inici de la redacció del ‘Calaix de sastre’, la seva obra magna, no tinc constància de cap autoritat acadèmica o institució pública cultural que assignés al 2019 la categoria d’Any Baró de Maldà o, si més no, que hagués dedicat a la commemoració alguna atenció especial.

Han hagut de ser alguns particulars –entre els quals em permetreu que m’inclogui– els qui hagin escampat notícia de la vida i de l’obra del Baró des d’espais diversos com, per exemple, les xarxes socials.

En aquestes Totxanes se n’ha parlat amb una certa abundor (vegeu, si no, aquest apunt recopilatori) i puc dir per experiència que, a la vista de la resposta dels lectors, em fa la impressió com si entre tots haguéssim creat una espècie de ‘secta Maldà’ formada per ‘baronistes’ addictes de tota la vida, seguidors atents incorporats posteriorment o senzills passavolants que en algun moment s’han sentit atrets per la figura i l’obra singular de Don Rafael d’Amat i de Cortada.

Una de les iniciatives més recents en aquest sentit és el cicle de xerrades ‘200 anys sense el Baró de Maldà’, organitzat per l’Esbart Català de Dansaires, que tenia previst desenvolupar-se al llarg de quatre sessions –els primers dijous de març, abril, maig i juny–  dedicades a analitzar diversos aspectes de la figura del nostre aristòcrata més estimat. Quatre sessions que, dissortadament, s’han quedat només en una –i encara agafada pels pèls– per les raons pandèmiques conegudes de (i patides per) tothom.

La primera sessió –celebrada el 5 de març; és a dir, a pocs dies dels confinaments– va oferir una panoràmica sobre l’entorn de Don Rafael d’Amat i la seva personalitat tan ben reflectida a les pàgines del ‘Calaix de sastre’. Els ponents varen ser Joan Miquel i Montserrat Garrich. Les sessions restants es dedicaven a la gastronomia (abril), a la dansa i la música (maig) i a les impressions i comentaris del Baró sobre la processó de Corpus (juny) que ell solia contemplar des dels balcons del seu palau.

Aquesta darrera sessió –prevista pel 4 de juny i, pel que més avall diré, no suspesa encara de manera definitiva–  es titula (em resisteixo a conjugar el verb en temps passat) ‘Des del meu balcó: el Corpus del Baró i la parròquia del Pi’ i va a càrrec d’Amadeu Carbó i Nico Alonso, gent experta i molt competent en la matèria. Aquesta xerrada forma part de les activitats previstes per commemorar els set-cents anys de la primera processó de Corpus que està documentada: la de 1320 a Barcelona.

Tota la informació que pugueu necessitar sobre aquest cicle (truncat fins ara) sobre el Baró de Maldà la trobareu en aquest enllaç que us porta al web de l’Esbart Català de Dansaires.

Però això no és tot.

Conscients que l’estat d’alarma derivat del Covid-19 havia deixat penjades un munt de persones interessades en el cicle sobre el Baró l’equip organitzador va prendre una decisió digna d’elogi: penjar diàriament en el web de l’Esbart (aquest) una recopilació de textos de Don Rafael d’Amat datats generalment en el dia en qüestió i, quan és el cas, ampliar-los amb referències temàtiques.

Aquesta iniciativa es va posar en marxa el dimecres 18 de març amb aquest text i des d’aleshores cada dia s’hi han incorporat nous textos amb uns quants complements dedicats, per exemple, a la Setmana Santa, a Sant Jordi, al Dia Internacional de la Dansa i, com no podia ser altrament, a Sant Josep Oriol, molt relacionat amb l’església del Pi i elevat al rang de beat per Pius VII el 1806; és a dir, en vida encara del Baró de Maldà.

He de reconèixer que aquest projecte tan summament engrescador pels qui seguim el Baró l’he conegut fa molt poques hores gràcies a un comentari que la Montserrat Garrich va deixar el dissabte al vespre en aquest apunt meu de fa uns mesos i que en llegir-lo m’ha faltat temps per posar en marxa la difusió d’una notícia tan engrescadora com aquesta.

Si us fixeu en el que la Montserrat em diu veureu que s’han suspès les xerrades d’abril i maig, però encara no diu res de la de juny –la del Corpus!–  que fóra fantàstic que es pugués celebrar. Des d’aquestes Totxanes i des de les xarxes socials a les quals tinc accés em comprometo a escampar les novetats que sorgeixin sobre el tema tan aviat com en tingui notícia.

I, en tot cas, us animo a entrar cada dia a la pàgina web d’Esbarts Dansaires de Catalunya (aquesta) per inocular-vos la corresponent dosi de Baró de Maldà. Segur que no serà un temps perdut. Com hi ha món!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *