Univers Manuel Baixauli.

Si se’m demanés de fer una relació dels escriptors que he llegit i rellegit més vegades i també dels escriptors als quals he dedicat més articles als diaris o més apunts en aquest Bloc, estic segur que en un lloc molt eminent de la llista figuraria el nom de Manuel Baixauli. Aquest home amb aspecte assenyat, de persona incapaç de trencar un plat –mireu, si no, la fotografia que encapcala el text que esteu llegint– que va nèixer el 1963 a Sueca, la pàtria de Joan Fuster, i que llibre rere llibre s’està fent un lloc entre els escriptors més originals i singulars de casa nostra.

Si pareu atenció en la seva bibliografia veureu que Baixauli no és un autor que es caracteritzi per tenir gaire pressa a l’hora de publicar nous llibres, cosa que fa que quan s’anuncia la sortida d’alguna novetat seva hi hagi un munt de gent interessada a clavar-li queixalada al més aviat possible. Vindria a ser un cas similar al d’Eduard Márquez -un altre autor que en la llista que esmentava en començar l’apunt ocuparia també llocs eminents- que potser no està en permanent actualitat però que quan un vespre plujós de gener convoca la gent al teatre Romea per parlar dels seus problemes com a creador omple la platea i el primer pis (feu una ullada, si no, aquí).

Fa uns dies els bons amics d’Ona Llibres em van demanar que enregistrés un video des de casa –confinament obliga– per penjar-lo al seu espai a Instagram i a Facebook en el qual recomanés un llibre o un autor de cara a la festa de Sant Jordi que enguany sembla que acabarem celebrant en temporada d’estiu (aquest és el video). Val a dir que no vaig tenir el més mínim dubte de quin seria el protagonista de la meva intervenció i, doncs, el parell llarg de minuts de què disposava els vaig dedicar a parlar de l’obra de Manuel Baixauli i d’“Ignot”, la novel·la que ha publicat al començament d’aquest any.

Us reprodueixo el text que vaig preparar per a l’esmentada gravació tot ampliant-lo amb alguns conceptes més que, per no fer la seqüència excessivament llarga vaig haver d’afaitar.

La intenció d’aquella gravació és la mateixa d’aquest apunt que ara esteu llegint: animar als que no ho hagin fet encara a entrar en el món de Manuel Baixauli amb el convenciment que els brindo l’entrada a una experiència lectora summament estimulant.

I, tal com dic al final de la gravació, si us decidiu a fer-me cas demaneu aquests llibres de Baixauli a la pàgina web de ‘Llibreries obertes’ (aquesta) i com a llibreria de recollida especifiqueu Ona Llibres.

Recomanació de Sant Jordi a través de l’Instagram d’Ona Llibres

(abril de 2020)

Vull recomanar-vos la novel·la ‘Ignot’, de Manuel Baixauli, publicada el passat gener per les Edicions del Periscopi.

Baixauli va nàixer l’any 1963 a Sueca (la Ribera Baixa) –el poble de Joan Fuster– i és escriptor i pintor, dues maneres d’observar el món que es perceben de seguida en la seva obra.

Una obra –em refereixo a la literària– de pocs títols (quatre novel·les en dinou anys) perquè Manuel Baixauli és home de llargs espais de silenci entre llibre i llibre. Per això els que el seguim saludem amb entusiasme l’aparició d’un nou treball seu.

La publicació d’aquest ‘Ignot’ és, doncs, una gran notícia com ja va ser-ho el 2001 el seu debut amb ‘Verso’ (editada per Bromera) al qual varen seguir dues novel·les més absolutament recomanables: ‘L’home manuscrit’, el 2007, (editada alhora per Proa i per Moll) i ‘La cinquena planta’, editada per Proa el 2014.

El que Baixauli ens explica a ‘Ignot’ continua i aprofundeix en les atmosferes que ja trobàvem en els llibres anteriors. Aquí ens presenta una història de personatges que transiten per la línia subtil que separa la imitació del plagi o l’admiració del vampirisme. Uns personatges, a més a més, compromesos en la cerca constant del sentit i del talent i que estan obsedits per fer de la seva vida la màxima obra creativa.

Són llibres en els quals el cinema, la música, l’arquitectura i, és clar, la pintura –imatges, sons, formes, colors, són elements habituals del seu repertori– tenen un protagonisme especial. Manuel Baixauli és un magnífic constructor d’ambients enigmàtics i subjugants amb casalots abandonats, laberints, biblioteques sòrdides, llibretes de notes, dietaris, dipòsits de la memòria, pisos amb les parets atapeïdes de dibuixos, urbanitzacions solitàries i personatges que caminen sense rumb mentre algú els contempla des de la llunyania.

Hi ha autors que llibre rere llibre van fent una bibliografia. En el cas de Manuel Baixauli cada nou llibre que publica és un element més de la construcció d’un univers original, suggestiu, inquietant també, i sempre enriquidor: l’univers Baixauli.

Un univers al qual us recomano que hi entreu. A través d’aquest ‘Ignot’ d’ara o de qualsevol dels seus llibres anteriors amb la certesa que els uns us portaran cap els altres. I amb el convenciment que no us en penedireu gens, de l’experiència.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *