Gabriele Romagnoli i el gasòmetre de Roma.

Aquesta setmana el meu admirat Gabriele Romagnoli ens ha obsequiat amb una altra perla de les seves. Especialment adequada en aquests dies complicats que ens està tocant de viure, tant a Itàlia –que és l’escenari i el públic al qual s’adreça des de la seva tribuna diària a La Repubblica— com aquí.

(L’article el podeu llegir aquí en la versió original italiana)

La prima cosa bella di giovedì 26 marzo 2020

Gabriele Romagnoli (La Repubblica)

La primera cosa bonica d’avui, dijous 26 de març de 2020, és el gasòmetre de Roma que quan es fa de nit s’íl·lumina amb bombetes blanques, vermelles i verdes. Ja fa tres dies que això passa. Abans era una ombra fosca plantada davant de les finestres. Ara és una petita festa quotidiana que hem après ràpidament a esperar amb una expectació gairebé infantil. És una llum, tot el que busquem. Una llum que té la seva història, la seva força: 83 anys, 89 metres.

Durant el feixisme els únics llocs de treball que no requerien cap carnet eren les fàbriques del gas. Fins i tot acceptaven els dissidents acabats de sortir de Regina Coeli (*). Aquelles instal·lacions eren l’infern a la terra. Forns com gratacels dels quals plovia carbó. Els treballadors havien d’anar amb esclops per caminar sobre les plataformes de ferro tan roentes que haurien desfet les soles d’un calçat normal. En aquell aire viciat i enmig de grans estrèpits anaven només amb roba interior i respiraven polsim negre.

Sobrevivien, però, pensant en ‘després’: després del feixisme, després de la guerra, després de l’ocupació… D’amagat fabricaven claus de tres punxes pels sabotatges dels partisans. Renunciaven al menjar i a la paga i donaven els aliments i els diners a les famílies més pobres del barri.

Sé que hi ha algú que té l’encàrrec d’encendre l’interruptor del gasòmetre (i bé que li ho agraeixo), però em fa gràcia pensar que ho fa per pròpia voluntat, perquè intueix que ho estem necessitant.

Com ell, la llum més potent la portem a dintre.

 ———————————————————————————————–

(*) Regina Coeli és el nom de la presó de Roma. És al Gianicolo. Molt a prop del Vaticà.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *