Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Premis de la crítica, guardons i honors

La llista de reconeixements cap a obres ja publicades s’obre amb el Premi Òmnium a la millor novel·la editada el 2018 que va guanyar “Aprendre a parlar amb les plantes”, de Marta Orriols, i continua amb uns quants més. Els Premis Ciutat de Barcelona varen distingir Josep Pedrals per “Els límits del Quim Porta” i la traductora Anna Soler Horta per la seva versió d’”Austerlitz”, de W. G. Sebald; el Premi Joaquim Amat-Piniella va ser per a “Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís, autor que, com es veurà, va aplegar uns quants premis més al llarg de l’any per aquesta novel·la guanyadora del premi Sant Jordi de 2018. Els Premis Nacionals de Cultura varen reconèixer la feina de l’escriptor Jaume Cabré, l’editora Maria Bohigas i la Fira Litterarum de Móra d’Ebre. El Premi Joan Creixells va ser per a “Sobre la terra impura”, de Melcior Comes; Els Premis Cavall Verd, especialitzats en poesia, varen distingir Jaume Coll Mariné pel llibre “Un arbre molt alt” i la traducció de l’original basc feta per Ainara Munt Ojanguren del recull ”¿És morta la poesia?”, de Joseba Sarrionandia. Els Premis de la Crítica Catalana varen destacar “L’art de portar gavardina”, de Sergi Pàmies, en narrativa, i “El nus i la flor”, d’Enric Casasses, en poesia.

Pel que fa als Premis Crítica Serra d’Or el quadre de guanyadors va ser el següent: Melcior Comes (novel·la), Sergi Pàmies (narrativa), Sebastià Alzamora (poesia), Ingrid Guardiola (assaig), Esther Tallada (traduc-ció), Agustí Pons (biografia), Àlex Nogués (literatura infantil), Núria Parera (literatura juvenil), Aina Bestard (coneixements), Lara Díez Quintanilla (text teatral), Manuel Veiga (espectacle teatral), la Nau Ivanow (aportació més interessant), Xevi Camprubí (humanitats), Georg Kremnitz (catalanística) i Javier Martín-Vide i Alfons Puertas (altres ciències).

Els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians varen reconèixer obres de Vicent Usó, en narrativa, Àngels Gregori, en poesia, Ramon Ramon, en assaig, i Maribel Bayona, Ximo Cerdà i Anna Boluda en altres modalitats. També varen distingir la tasca de difusió de la literatura catalana del cantautor Miquel Gil. El Premi Llibreter va distingir “Novel·la”, de Pol Beckmann, i “Camins d’aigua”, de Raimon Portell. Pel que fa al Memorial Pere Rodeja d’estímul a la divulgació cultural es va concedir a Màrius Serra i a Sergio Bassa, de la llibreria Bassa de Móra d’Ebre.

El Premi de narrativa Maria Àngels Anglada el va guanyar Joan-Lluís Lluís amb “Jo soc aquell que va matar Franco”; la Lletra d’Or va ser per “El nus i la flor”, d’Enric Casasses; el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català va ser concedit a Margrit Lömker i Oriol Serrano, fundadors de la distribuïdora Les Punxes; també hi va haver un premi especial per a la revista Cavall Fort. Els Premis Ictineu de ciència-ficció i literatura fantàstica varen considerar com a millor novel·la publicada el 2018 “Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís, i “Plàstic”, de Salvador Macip, com a millor conte; el Premi El Setè Cel de Salt va ser per a “Les possessions”, de Llucia Ramis; els Premis Llibreries Valencianes varen guardonar Martí Domínguez (adults) i Lirios Jordà (infantil i juvenil).

El Premi PEN Català de traducció va ser per a la versió que Pere Cumelles va fer de “Teoria general de l’oblit”, de José Eduardo Agualusa; el Premi Atlàntida al foment de la lectura va ser atorgat a Carme Riera. Antònia Vicens va guanyar el Premi Jaume Fuster dels escriptors catalans i el Premi Cadaqués a Quima Jaume va anar a mans de Josep Maria Sala-Valldaura pel conjunt de la seva obra. El Premi Internacional Ramon Llull va ser pel professor i traductor japonès Ko Tazawa, el folklorista nord-americà Michael Mason i la traductora Annie Bats.

El Ministerio de Cultura va concedir el Premio Cervantes al poeta Joan Margarit, autor que també va ser distingit amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana. Pel que fa als ‘Premios Nacionales’ que convoca l’esmentat ministeri els de 2019 varen anar a mans de Raimon Portell, en la modalitat de literatura infantil i juvenil, i de Dolors Udina, en la de traducció.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser per a Marta Pessarrodona; es va concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a l’escriptor Josep Vallverdú i a la demògrafa Anna Maria Cabré; i pel que fa a les Creus de Sant Jordi en la relació de guardonats de 2019 hi havia, entre altres, Virgil Anil, traductor romanès, Carme Junyent, lingüista, Lluís Juste de Nin, il·lustrador, Biel Majoral, cantautor i filòleg, Joaquim Rafel i Gemma Rigau, lingüistes, Montserrat Úbeda, llibretera, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir i La Trinca.

Les baixes de l’any

El sempre trist balanç de les defuncions de 2019 l’obre l’escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa, traspassat el 2 de gener als 92 anys, i continua amb Frank Keerl Pla, nebot i hereu de Josep Pla (15 de gener, 85 anys); Aina Moll, filòloga i primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (10 de febrer, 88 anys); Giuseppe Tavani, filòleg i primer catedràtic de catalanística a Itàlia (22 de març, 95 anys); Vicenç Pascual, historiador i professor (30 d’abril, 71 anys); Montserrat Minobis, periodista (11 de maig, 76 anys); Joan Prats Sobrepere, llicenciat en Filosofia i assagista (13 de maig, 79 anys); Eduard Punset, advocat, economista i divulgador científic (22 de maig, 82 anys); Carme Miquel, activista de la llengua i dels moviments de renovació pedagògica al País Valencià (18 de juny, 74 anys); Maria Josep Ragué Arias, economista, periodista, estudiosa del món del teatre i pionera dels moviments feministes a Catalunya (18 de juny, 78 anys); Joan Francesc March, eclesiàstic mallorquí, bibliotecari i estudiós de l’obra de Ramon Llull i de Joan Mascaró (26 de juliol, 92 anys); Salvador Giner, sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans entre 2005 i 2013 (19 d’octubre, 85 anys); Rafael Ninyoles, sociolingüista valencià, (25 d’octubre, 76 anys); Pere Morey, escriptor i rondallista especialitzat en literatura infantil i juvenil (5 de novembre, 77 anys); Miquel Creus, novel·lista (14 de novembre, 64 anys); Jordi Galí i Herrera, pedagog i historiador (2 de desembre, 92 anys) i Romà Cuyàs, editor i promotor cultural (27 de desembre, 81 anys).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!