Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 d'abril de 2020
0 comentaris

“Un resum de l’any literari 2019” (Serra d’Or, març de 2020) (2).

(La sèrie comença aquí)

Els premis a obra nova

Com ja és tradició la llarga llista de premis literaris de l’any va començar la nit del 6 de gener amb el Josep Pla que va guanyar Marc Artigau amb “La vigília”. El Premi Anagrama de novel·la va ser per a Irene Solà amb “Canto jo i la muntanya balla” i pel que fa als Premis Ciutat de Palma els guardonats varen ser Rosa Maria Calafat, en narrativa, i Joan Manuel Pérez Pinya, en poesia. El Premi Carlemany al foment de la lectura va ser per a “La nedadora”, de Francesc Puigpelat; el Ramon Llull se’l va emportar Manel Nadal amb “El fill de l’italià”, i els Premis Edebé varen ser per a Maite Carranza (infantil) i Èlia Barceló (juvenil).

El mes de març els veterans Premis Recull de Blanes varen distingir, entre altres autors, Joan Carles González, Joan Vilanova i Teresa Barba. El Premi de poesia Maria-Mercè Marçal va ser per “Ingravideses”, de Consol Martínez; el Roc Boronat per “Els bons dies”, de Rafael Vallbona; i el gua-nyador del Premi Enric Valor de novel·la en valencià va ser Vicent Josep Escartí amb “El mas de les ànimes”.

L’abril, mes literari per excel·lència, va començar amb el Premi de poesia Martí Dot que va guanyar “Limítrofes”, de Carla Fajardo, i el Premi Crims de Tinta que va ser per “Purgatori”, de David Marín. Els Jocs Florals de Barcelona varen distingir el poeta David Caño amb “Un cos preciós per destruir”; el Premi Sant Cugat de poesia a la memòria de Gabriel Ferrater el va guanyar Francesc J. Gómez amb “Pengeu-ne cada nit als enforcats” i els Premis Vila de Santanyí varen distingir obres de Damià Rotger (poesia) i Miquel Segura (narrativa). El Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic el va guanyar Carles Armengol i l’últim dia del mes es va saber que el veredicte del Premi Jordi Domènech de traducció de poesia donava el guardó a Núria Busquet per la versió de l’obra ”El colós”, de Sylvia Plath.

Maig va començar amb els Premis Ciutat de Tarragona que en la modalitat de narrativa van distingir “Ciutat de mal”, de Jaume C. Pons Alorda. Els Premis Vila d’Ascó els van guanyar Guillem Rosselló, en narrativa, i Josep Fàbrega, en poesia. El Premi Sant Joan es va declarar desert i el Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històrics el va guanyar, a títol pòstum, la historiadora Eva Serra per “La formació de la Catalunya moderna (1640-1714)”.

Al llarg del mes de juny es van donar a conèixer diversos premis: el Nèstor Luján de novel·la històrica per a Andreu Claret amb “El cònsol de Barcelona”; el Premi d’assaig Josep Irla, declarat desert i els Premis Ciutat de Badalona que varen guanyar Lluís Gea, Anna Vilar, Jesús Girón i Àngels Aymar en les modalitats, respectivament, de narrativa per a adults, narrativa juvenil, poesia i teatre. El Premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida el va guanyar Jordi Portals amb “L’olor del pensament” i el també veterà premi de Poesia Amadeu Oller va ser per l’obra “Els poemes de Leandre Caufield”, de Pere de Palol.

El juliol es van fallar els Premis Alfons el Magnànim de València guanyats per Jovi Seser amb “Pedres que han de ser remogudes” (narrativa) i Ramon Guillem amb “Fugaç” (poesia); i el Premi 7lletres, concedit a “Com ho sabeu vosaltres, que sou vius?”, de Susanna Batalla.

Després del parèntesi estival Girona obria la temporada literària amb el següent quadre de guanyadors: “La memòria de l’aigua”, de Montse Barderi, Premi Prudenci Bertrana de novel·la; “Tocat i enfonsat”, de Ramon Cardona, Premi Miquel de Palol de poesia; “Kambirí di Lampedusa”, de Lluís Prats, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil; “La vida aèria”, de Ferran Sáez, Premi Carles Rahola d’assaig; i “Sempre és estiu”, del raper Lildami, Premi Cerverí a la millor lletra de cançó.

El mes d’octubre, els Premis Cruïlla varen distingir Teresa Guiluz, en narrativa infantil, i Emili Bayo en la modalitat juvenil; els Premis Ciutat de Sagunt varen guardonar treballs de Roger Pou i Isaïes Minetto; el Premi Frederic Roda de textos teatrals va ser per a Marta Butxaca i la seva obra “Rita”; els Premis Octubre de València distingien Josep Colomer, en narrativa, Josep Igual, en assaig, Joan Duran, en poesia, i Carles Batlle en teatre; i l’últim dia del mes es va fer públic a Girona el nom de l’obra gua-nyadora del Premi de novel·la curta Just Casero que va ser “Els cossos elèctrics”, de Carles Torres.

Novembre va ser també un mes intens pel que fa a veredictes. Va començar amb els Premis Ciutat d’Alzira que varen guanyar Vicent Usó (novel·la), Rosa Maria Colom (narrativa juvenil), Francesc Gisbert (narrativa infantil), Joan Deusa (poesia), Juli Capilla (assaig), Carles Alberola (teatre) i Pere Puigdomènech (divulgació científica); el Premi de novel·la Fiter i Rossell el va guanyar “L’ombra del capità”, de Joaquim Brustenga; els Premis Literaris de Lleida varen guardonar Jordi Romeu per l’assaig “Les arnes de Bendicó” i Anna Garcia pel poemari “Dietari del buit”. El Premi Documenta va ser declarat desert; els Premis Literaris de Gandia varen ser per a David Castillo, en narrativa, i Ramon Boixeda, en poesia; els Premis d’Arts i Lletres de Premià de Dalt varen distingir el recull poètic “El magraner”, de Jordi Llavina i, en narrativa, “La signatura del demiürg”, d’Octavi Franch. El Premi Teresa Cunillé d’estudis sobre el teatre català, que es convoca cada dos anys, va ser pel treball d’Eduard Molner titulat “Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l’ull viu”. Una de les novetats importants de l’any, el Premi Proa de novel·la que s’estrenava amb aquesta edició, el va guanyar Jordi Nopca amb “La teva ombra”.

Clou aquest resum la Nit de Santa Llúcia que va donar els premis següents: Sant Jordi de novel·la a David Nel·lo per “Les amistats traïdes”, Carles Riba de poesia a Lluïs Calvo per “L’espai profund”, Mercè Rodoreda de contes a Carlota Gurt per “Cavalcarem tota la nit”, Folch i Torras de narrativa juvenil a Lluis Prat per “Estimat monstre”, Joaquim Ruyra de narrativa infantil a Toni Mata per “Nascuts per ser Breus”. També varen rebre guardó els serveis informatius de BTV (premi Muriel Casals de comunicació) i el filòsof Paul P. Preciado (premi internacional Joan B. Cendrós).

(Continuarà)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!