Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 de març de 2020
0 comentaris

Passi el que passi, el Dia Mundial de la Poesia és fidel a la cita de cada 21 de març.

Malgrat les circumstàncies, un any més les Totxanes us recorden que el primer dia de la primavera és també el Dia Mundial de la Poesia, d’acord amb la Declaració feta per la Unesco l’any 1999.

A diferència d’anteriors edicions, però, la obra triada per celebrar la festa d’enguany no és de cap poeta vivent ni s’ha escrit expressament per a aquesta ocasió. Aprofitant que som a l’Any Josep Carner, que commemora el mig segle transcorregut des de la seva mort a Brussel·les el 4 de juny de 1970, la Institució de les Lletres Catalanes ha volgut que l’autor del poema del Dia Mundial de 2020 fos el que va ser denominat ‘príncep dels poetes’ catalans.

Així doncs, com d’habitud (des de 2008 la Totxana poètica és tot un clàssic (*) de cada 21 de març), us recomano molt especialment que entreu a la pàgina web específica del Dia Mundial de la Poesia (aquesta) i que feu una ullada als diversos enllaços que conté i, sobretot, a l’opuscle (aquest) que, com cada any, s’ha confegit amb versions del poema a vint-i-una llengües.

Només us faltarà fer dues coses: llegir el poema del mestre Carner (el reprodueixo aquí sota) i que contribuïu a fer que el Dia Mundial de la Poesia  –o, si més no, el seu esperit– no s’acabi a les dotze d’aquesta nit. Vaja, vull dir que estaria la mar de bé que aconseguíssim que durés tot l’any, no?

I en els temps que corren, encara més.

    A HORA FOSCANT

      És tard: els camins ja no em tempten.–
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
      Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
      Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
      I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970)
Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]

(si cliqueu damunt de la imatge veureu que creix una mica)

(*) Si entreu aquí trobareu relacionades tots els apunts que he escrit fins ara dedicats al Dia Mundial de la Poesia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!