Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 de març de 2020
0 comentaris

Un record per a Lluís Racionero, autor de ‘Cercamón’.

Per segona vegada en pocs mesos apareix el nom de Lluís Racionero en aquest Bloc. L’anterior va ser (vegeu aquí) el 26 de juny passat, arran de la mort de Maria Josep Ragué, que havia estat la seva primera muller i amb qui va tenir l’Alexis, el fill al qual li ha tocat presidir tant el dol familiar per la mare com, ara, pel pare, traspassat, a l’edat de vuitanta anys, el diumenge 8 de març a Barcelona.

A casa, el nom d’en Racionero ens porta al cap immediatament un llibre i un estiu que evoquem molt gratament. El llibre és “Cercamón”, la novel·la guanyadora, l’any 1981, del Premi Prudenci Bertrana. L’estiu és el de 1982, quan els Isern –l’A., els nois de 7 i 4 anys i jo– ens vàrem dedicar a seguir amb la furgoneta Renault 4-F familiar la ruta que a banda i banda del Pirineu fa el protagonista de la novel·la. Una ruta que ens va portar des de les runes del monestir de Sant Pere de Rodes (abans de la notable restauració del monument feta més cap aquí) fins a la ruta dels castells càtars: Aguilar, Puivert, Puillorenç, Querbus, Perapertusa i, és clar, l’apoteosi final de Montsegur.

Un estiu molt tranquil, per una zona aleshores gens turística i sense cap aglomeració que va tenir l’agradable complement de la lectura ‘in situ’ de les ‘Cançons de trobadors’ adaptades per Toni Moreno i musicades per Jordi Sabatés -en el llibre es reproduïen les partitures que molt poc després enregistraria Maria del Mar Bonet al disc “Breviari d’amor”– que acabava d’editar la gent dels Llibres del Mall.

(les imatges creixen una mica si cliqueu al damunt)

Val a dir que l’obra de Lluís Racionero la vaig seguir un o dos llibres més però de seguida vaig adonar-me que, sense treure-li ni un bri de mèrit a l’autor, els seus llibres no em provocaven el mateix entusiasme que la novel·la que em va empènyer a visitar el país càtar. Dit d’una altra manera: va deixar d’interessar-me.

De tota manera no em reca gens dedicar a Racionero aquest petit recordatori de caire necrològic com a reconeixement d’una lectura -la de “Cercamon”– que en el seu moment tant a l’A. com a mi ens va plaure molt. Ben mirat, és el mateix que vaig fer mesos enrere amb Maria Josep Ragué, de la qual em va interessar molt un llibre –“California Trip”– que va escriure per aquells mateixos anys si fa no fa (uf! a aquestes alçades deu anys amunt o avall tenen ja una importància molt relativa).

Abans de tancar l’apunt aprofito l’ocasió per deixar constància d’una curiosa esquela de Luís Racionero que vaig trobar a la pàgina‘esquela. org’ -pàgina que fins ara desconeixia- amb un redactat força peculiar fet pels que declaren ser “sus fieles lectores” i amb un error en el lloc, Madrid, on situen la defunció.

Per ser totalment fidel a la veritat he de dir que, fora de la pàgina web que acabo d’esmentar, aquesta esquela no la vaig veure publicada en cap dels diaris de Madrid que -amb guants i mascareta, ja us ho podeu imaginar- vaig consultar el dilluns i el dimarts: ABC, El Mundo, El País i La Razón.

(la imatge creix una mica si cliqueu al damunt)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!