1945-2020: la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia fa setanta-cinc anys.

Potser a algú li sobtarà que em despengi ara amb un apunt dedicat al món del bàsquet. Un esport que, com saben els seguidors habituals d’aquestes Totxanes, el trobo bastant insuportable amb aquells partits que mai s’acaben i que, malgrat les incidències de joc que puguin passar entremig, els dos equips sempre arriben als tres últims minuts empatats. Uns tres minuts que, per cert, entre interrupcions, temps morts i altres galindaines mai baixen de deu o dotze minuts de temps real.

Ja ho dic: insuportable.

I tanmateix en un moment de la vida escolar dels dos nois de casa el tàndem ‘basquet / Lluïsos de Gràcia’ va funcionar durant dos o tres cursos amb allò que se’n deia ‘activitats extraescolars’.

Dignes successors de son pare, val a dir que cap dels dos nois de casa va excel·lir en la pràctica d’aquest esport i, tot i que varen fer bons amics entre els companys d’equip (amistats que encara mantenen), no varen continuar en cap de les categories de promoció.

Curiosament, però (i en una demostració evident de com arriba a ser de generosa la bona gent), per comptes d’engegar-me a fer punyetes, la majoria d’aquelles famílies –que sí que eren amants de l’esport de la cistella– varen mantenir el contacte amb nosaltres i ens vàrem integrar en aquella colla sense cap mena d’entrebanc. Tot i les distàncies, ho repeteixo, que ens separaven pel que fa a la part esportiva.

I encara avui, prop de quaranta anys després, la relació continua intensa i ben viva.

Si entreu en aquest apunt o en aquest altre de 2008 trobareu el que us vull dir d’una manera molt més detallada i, per tant, m’emparo en la feina ja escrita per continuar amb el que avui em porta a fer aquest apunt. Perquè resulta que la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia compleix setanta-cinc anys des de la seva fundació i ho celebren d’una manera que em sembla molt adient: documentant i difonent els avatars pels quals ha passat la secció en el transcurs d’aquests tres quarts de segle.

Gent entesa ha redactat la història de la secció en tretze capítols (vegeu-los aquí) i a més a més ha preparat un magnífic reportatge audiovisual de mitja hora que trobareu just aquí sota i que us recomano que mireu i valoreu en tot el que representa de dignitat, il·lusió, honradesa i generositat (uf, segona vegada que empro aquest mot en l’apunt d’avui; tot un símptoma).

No els entendré mai la dèria que tenen per la cosa de la pilota i la cistella, però són gent que considero dels meus i al costat de la qual procuraré ser-hi sempre. O mentre m’hi vulguin, vaja…

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *