Setmana de moixaines i de punts volats.

Ara que ja som a punt de deixar enrere la Setmana dels Barbuts encetem una altra setmana especial carregada de commemoracions curioses: el Dia de les Moixaines (demà, dimarts 21) i el Dia del Punt Volat (el divendres 24).

Sobre el Dia de les Moixaines fa quatre anys vaig escriure un apunt que començava així:

“La imprescindible A. em fa saber que avui és el Dia de les Moixaines. Un dia que no em queda clar si és “internacional” o “mundial”, però tant me fa: si cal festejar amb moixaines, ho farem com cal. Escorcollo la xarxa i trobo  aquest enllaç, aquest i també aquest altre. I m’aturo per no atabalar-vos més ja que, de fet, la celebració té origen i nom anglès  —“Hug Day”— i m’he centrat nomès en l’àmbit francès.

El mot “moixaina”  –que ja és ben bonic en la nostra llengua– té una traducció preciosa al francès: “câlin”. I, per extensió, quan a França diuen que una persona és “câline” volen dir que és “manyaga”. És a dir plàcida, pacient, dòcil…

És un mot que vaig descobrir fa quasi cinquanta anys gràcies a Michel Polnareff i la seva cançó “Âme câline”. Aquesta…”

(Si voleu continuar llegint-lo –i escoltant-lo perquè va carregat amb unes quantes cançons– serà millor que entreu aquí.)

Pel que fa al Dia del Punt Volat he de dir que es tracta d’una tradició molt recent -si no m’erro, enguany es celebrarà per quarta vegada- i com que Màrius Serra va ser qui va explicar de manera més clara, amena i entenedora els orígens i les entreteles de la commemoració us deixo amb el seu article publicat fa dos anys a La Vanguardia española amb els millors desitjos que visqueu una setmana plena de moixaines que us omplin el cor d’hossannes… i sobretot, estimades damisel·les i aimats al·lots, d’idil·liques al·leluies i tranquil·les i infal·libles il·luminacions.

 

Dia del Punt Volat

Màrius Serra
(article publicat a La Vanguardia española el 23 de gener de 2018)

Demà és el dia del Punt Volat. És el segon any que se celebra amb diverses activitats per via telemàtica, que és l’adjectiu de moda. Els organitzadors van triar el 24 de gener perquè el del 1913 es van fer públiques les normes ortogràfiques del català modern que establien l’ús del punt volat en català per escriure la ela geminada. També podien haver triat el trenc de la ce trencada (Ç), però es van inclinar per honorar aquest punt a mitja altura que distingeix una fal·lera d’una fallera. El model de celebració al qual s’acullen els organitzadors és el d’algunes commemoracions enjogassades de la comunitat científica, com el dia del Número Pi (el 14 de març, en notació anglosaxona 3/14). L’any passat van crear el blog (vegeu-lo aquí) del Dia i l’etiqueta #diadelpuntvolat a Twitter. Des d’aquests mitjans van començar a divulgar propostes, textos al·lusius i un al·lucinant videoclip amb la cançó Punt volat de Xavi Eruga. Qui hi vulgui participar ha d’escollir un mot amb punt volat i justificar-ne la tria, però les derivades són múltiples. Començant per poemes i microcontes amb moltes eles geminades a Facebook.com/verbaliajocs o fotografies d’objectes amb noms que porten L·L. Als docents se’ls suggereix de dedicar les classes de demà dimecres a explicar el punt volat i als viquipedistes, millorar les entrades referents a la ela geminada. Val a dir que l’entrada L·L de la Viquipèdia cada cop és més extensa. Fa quatre anys, en una conferència que feia al Born, vaig llançar un repte que semblava impossible: trobar, en cinc minuts de rellotge, alguna paraula que tingués dues eles geminades, amb el benentès que havia de figurar en algun diccionari. Jo, llavors, coneixia quatre possibles respostes, però ningú no es va endur el premi (un llibre d’endevinalles italianes del segle XVIII que tinc repetit a la biblioteca). Avui, en tindrien prou d’obrir el mòbil i consultar l’apartat Curiositats de l’entrada L·L de la Viquipèdia. N’hi ha catorze!

El punt volat és un maldecap per als tipògrafs, també en l’era digital, i per això un dels missatges de demà és reivindicatiu. Cal assignar-li un caràcter per evitar les solucions macarròniques d’abatre el pobre punt (l.l) o substituir-lo per un guionet (l-l). El punt volat és una singularitat que defineix la cultura catalana, que sempre sembla debatre’s entre posar-se a volar i ser volada. Una voladura que només es pot prevenir aixecant el vol abans no esclatin els explosius. Demà, una bona manera de celebrar el dia del Punt Volat seria comprant algun llibre del catàleg de l’editorial gironina L·L (Edicions de la Ela Geminada). Per exemple, la monumental novel·la d’Albert Jané Calidoscopi informal, de 1.412 pàgines, que acaba amb un colofó de protesta contra els empresonaments de polítics catalans, titllats, amb coherència puntuada, d’il·legals i il·legítims.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *