2020: aniversaris i commemoracions (Serra d’Or, gener de 2020).

2020. Efemèrides, aniversaris i commemoracions

(Article publicat a la revista Serra d’Or 721, de gener de 2020)

Tot i que el Mil·lenari montserratí és encara a cinc anys de distància aquest 2020 que acabem d’estrenar ens posa en camí de l’aniversari de Montserrat l’any 1025 quan Oliba, abat de Santa Maria de Ripoll i bisbe de Vic, va fundar el monestir al costat d’una primera església del segle IX dedicada a Santa Maria.

També commemorarem enguany el set-cents cinquantè aniversari de la mort, l’abril de 1270, de Moixé ben Nahman -conegut com Nahmanides i també com Bonastruc Sa Porta-, filòsof, metge, rabí de Girona i estudiós de la Càbala i del Talmud. Es compliran set-cents vint anys des que Jaume el Just, rei d’Aragó i Comte de Barcelona, va fundar a Lleida l’Estudi General (1300). Farà sis-cents vint anys del naixement del poeta Ausiàs March (1400) i cinc-cents trenta que es va imprimir i publicar a València la primera edició del Tirant lo Blanc (1490).

Les Germanies, Desvalls i la Revolta de les Quintes

Es compliran cinc-cents anys del començament de la revolta popular de les Germanies al País Valencià (1520); farà tres-cents vuitanta anys del Corpus de Sang a Sant Andreu de Palomar (1640); i tres-cents vint de la fundació, l’any 1700, de l’Acadèmia del Desconfiats, germen del que posteriorment va ser l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Farà dos-cents anys del naixement del filòsof Francesc Xavier Llorens i Barba i del financer Evarist Arnús i de Ferrer. També de la mort, el 10 de març de 1820, de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, científic i home de notable sensibilitat artística. Va ser un dels fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, va construir en la seva finca el jardí neoclàssic inspirat en la mitologia grega que coneixem amb el nom de ‘Laberint d’Horta’ i la trajectòria de la seva biografia -va néixer el 1740- el converteix en un dels patricis més il·lustres del nostre segle XIX.

Es compliran cent setanta-cinc anys dels naixements, el 1845, d’Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Dolors Monserdà i Rossend Arús. I farà cent cinquanta anys de la Revolta de les Quintes, el 1870, a Gràcia -amb la consegüent publicació del primer número de ‘La Campana de Gràcia’-, i dels naixements de l’escenògraf Salvador Alarma, del frare caputxí i escriptor Pere Campreciós ‘Pare Miquel d’Esplugues’, del meteoròleg Eduard Fontseré, del moblista Gaspar Homar i dels polítics Pere Coromines i Enric Prat de la Riba. També farà cent cinquanta anys de la mort del general Joan Prim i Prats i del religiós Antoni Maria Claret, canonitzat pel papa Pius XII el 1950.

L’any 1895 -farà, doncs, cent vint-i-cinc anys- Jacint Verdaguer va començar a escriure la sèrie d’articles En defensa pròpia’ als diaris “El Noticiero Universal” i “La Publicidad”. Van néixer l’historiador i polític Josep M. Batista i Roca, la soprano Mercè Capsir, l’escriptor Agustí Esclasans, la poeta i folklorista Palmira Jaquetti, la mezzosoprano Conxita Supervia, el músic Eduard Toldrà i el filòsof Joaquim Xirau. Pel que fa al capítol de defuncions, l’any 1895 aplega dos noms importants: el dramaturg Frederic Soler ‘Pitarra’ i el crític literari Josep Yxart.

Centenaris i altres aniversaris il·lustres

L’any 1920 es van publicar el recull de narracions ‘Pinya de Rosa’, de Joaquim Ruyra, i el primer número de la revista de Blanes ‘Recull’, que va sortir amb el nom inicial de ‘Recull d’or’ i periodicitat quinzenal. Va ser també l’any en què les desavinences entre Josep Puig i Cadafalch i Eugeni d’Ors van portar al que finalment es va anomenar la ‘defenestració’ de Xènius. Farà cent anys de la mort de dos homes polifacètics: Pompeu Gener i Alexandre de Riquer, també del periodista Miquel dels Sants Oliver, a més de l’assassinat de l’advocat Francesc Layret.

Es complirà el centenari del naixement de dues importants personalitats culturals de la Catalunya del Nord: el cantant Jordi Barre i el poeta Antoni Cayrol ‘Jordi Pere Cerdà’. També són nascuts el 1920 mossèn Joan Alemany, el poeta i lletrista de cançons Josep Maria Andreu, l’editor i escriptor Miquel Arimany, el filòleg i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, mossèn Josep M. Ballarín, l’historiador i activista Josep Benet, el químic Enric Casassas i Simó, el coreògraf i impulsor de la cultura popular Manuel Cubeles, el cantant Dodó Escolà, el pare Miquel Estradé, el palindromista Ramon Giné, l’escriptor Joan Llarch, l’activista Josep Martínez de Foix, el pensador Carles Muñoz Espinalt, el polític Josep Pallach, el capellà i pedagog Ricard Pedrals, l’escriptor Joan Perucho, l’investigador i escriptor Antoni Ribera, el polític Joan Antoni Samaranch, l’arqueòleg Miquel Tarradell, l’escriptor i periodista Edmon Vallès, el músic Manuel Valls Gorina, l’historiador d’art Frederic-Pau Verrié i el pintor, escriptor i col·leccionista Joan Vilacasas.

Aquest 2020 Oriol Bohigas complirà noranta-cinc anys; Montserrat Carulla, Wifredo Espina, Albert Jané i Jordi Pujol en faran noranta; Herman Bonnin, Josep Maria Cadena, Núria Espert i Jordi Mir faran vuitanta-cinc anys i en compliran vuitanta Tomàs Alcoverro, Josep Maria Benet i Jornet, Eliseu Climent, Gabriel Janer Manila, Raimon Pelegero, José Sanchís Sinisterra, Isabel Steva ‘Colita’ i Josep Ruaix. També cal recordar que el 15 d’octubre es compliran vuitanta anys de l’afusellament del president Lluís Companys.

Farà setanta-cinc anys

L’any 1945 es va inaugurar el Museu d’Art Modern en les antigues dependències del Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella de Barcelona; Manuel Cubeles i Josep Benet varen fundar la Institució Folklòrica Verdaguer que dos anys després es convertiria en l’Esbart Verdaguer; i Joan de Borbó va proclamar el ‘Manifest de Lausana’ en què trencava amb el règim del dictador Franco.

Compliran setanta-cinc anys Josep Albanell, Rosa Maria Calaf, Guillem Frontera, Pere Gimferrer, Enric Majó, Òscar Nebreda, Ventura Pons i Antoni Vidal Ferrando. Farà també setanta-cinc anys del traspàs de l’industrial tèxtil Eusebi Bertrand i Serra, l’editor Gustau Gili, Manolo Hugué i Josep Maria Sert.

Farà seixanta anys (1960) dels incidents esdevinguts el 19 de maig durant l’homenatge al poeta Joan Maragall que va organitzar l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana i que han passat a la història com els ‘Fets del Palau’. També va ser l’any de la proclamació del primer Premi Sant Jordi de novel·la, que va guanyar Enric Massó amb “Viure no és fàcil”, de la creació per part de Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i de la mort a Lió de l’historiador i catedràtic Jaume Vicens Vives.

Farà cinquanta anys

L’any 2020 es complirà mig segle del retorn fugaç de Josep Carner a Catalunya; en total una estada d’un mes i mig -entre el 3 d’abril i el 20 de maig- que va ser el preludi de la mort del poeta a Brussel·les pocs dies després: el 4 de juny. 1970 va ser també l’any de la tancada d’intel·lectuals a Montserrat en protesta pel judici de Burgos; del debut de Josep Carreras al Liceu amb ‘Nabucco’; de la inauguració del mural de Joan Miró i el ceramista Llorens Artigas a l’aeroport de Barcelona; i del Festival Popular de Poesia Catalana al Gran Price de Barcelona, organitzat en el marc del Congrés de Cultura Catalana. Varen traspassar l’historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, Eduard Fontseré, el compositor Robert Gerhard, l’industrial perfumista Esteve Monegal i l’impulsor de la natació catalana Bernat Picornell.

Farà quaranta-cinc anys (1975) del cicle de conferències ‘Les terceres vies a Europa’ amb la participació d’Anton Cañellas, Josep Pallach, Jordi Pujol, Joan Reventós, Josep Solé i Barberà i Ramon Trias Fargas. El cicle es va celebrar entre els mesos d’abril i juny, és a dir, molt poc abans de la mort del general Franco.

Farà trenta-cinc anys (1985) de la mort de Salvador Espriu, del concert de Lluís Llach al camp del Barça i de la signatura del Pacte Cultural, una iniciativa de recorregut efímer promoguda per Joan Rigol, l’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat.

Es compliran trenta anys (1990) de la inauguració de la Fundació Antoni Tàpies, de la creació de la Universitat Pompeu Fabra i de la substitució de Tísner per Màrius Serra en l’encreuat diari en català a “La Vanguardia”. Aquell 1990 ens varen deixar el polifacètic Màrius Cabré, l’empresari i mecenes Lluís Carulla, el polític Miquel Coll i Alentorn, el músic Xavier Cugat, el poeta Jaime Gil de Biedma, el notari Raimon Noguera i l’escriptor Manuel de Pedrolo.

Farà vint-i-cinc anys

L’any 1995 els periodistes Vicent Partal i Assumpció Maresma varen posar en marxa La Infopista, el precedent de Vilaweb i la Generalitat de Catalunya va posar en marxa GENCAT, la pàgina de la institució a Internet; va entrar en funcionament la Universitat Oberta de Catalunya i Antoni Bassas va rebre l’encàrrec de presentar i dirigir ‘El matí de Catalunya Ràdio’, feina que va desenvolupar ininterrompudament durant tretze anys.

Aquell 1995 ens varen deixar dues persones importants en la història de la cançó en català: Guillem d’Efak i Ovidi Montllor. Altres difunts de fa un quart de segle van ser l’historiador i crític d’art Joan Ainaud de Lasarte, el periodista Artur Bladé i Desumvila, el dibuixant de còmics Jesús Blasco, el pintor Armand Cardona i Torrandell, el músic Manuel Gas, el periodista i escriptor Nèstor Luján, el ballarí i coreògraf Joan Magriñà, el poeta i capellà alguerès Francesc Manunta, el divulgador científic Lluís Miravitlles, l’humorista Jaume Perich, l’economista Joan Sardà i Dexeus, l’arqueòleg Miquel Tarradell i el jurista Josep Maria Vilaseca i Marcet.

Farà vint anys (2000) de la sortida del primer número del setmanari ‘L’Independent de Gràcia’ que recollia el testimoni de ‘Carrer Gran’, la històrica capçalera gracienca tancada onze anys abans; l’emissora Rac1 va començar la seva programació radiofònica. Pel que fa als traspassos, el 2000 va ser l’any de l’assassinat d’Ernest Lluch i de la mort del filòleg i president d’honor de l’IEC Ramon Aramon i Serra, de l’escriptor Avel·lí Artís i Gener ‘Tísner’, del religiós Maur M. Boix, de l’actor Joan Capri, del polític mallorquí Josep Melià i del narrador i gramàtic valencià Enric Valor.

Altres fets dignes també de remarca i més recents són els quinze anys (2005) de l’aprovació del domini d’Internet ‘.cat’ i els deu anys (2010) de la inauguració del sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès, de la prohibició de celebrar curses de braus decretada pel Parlament de Catalunya, i de la sortida al carrer del primer número del diari ‘Ara’.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *