Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

28 de desembre de 2019
0 comentaris

La Lletra d’Or: un premi literari diferent de tots els altres.

Un detall que segurament va passar desapercebut per a molts dels assistents a l’acte celebrat dies enrere a l’IEC en homenatge a Joan F. Mira pels seus vuitanta anys és que a la solapa hi lluïa la lletra grega ‘phi’ daurada que es dona a tots els escriptors quan guanyen el premi denominat Lletra d’Or.

(si feu clic damunt de la imatge veureu com es fa una mica més gran)

Des que em dedico a seguir de prop les novetats del món literari català -i ja en fa una bona pila d’anys- m’ha atret aquest premi perquè té unes característiques que el fan veritablement singular. Per això no em sorprèn que l’amic Mira -que el va guanyar el 1985 pel llibre “Crítica de la nació pura”– vulgués exhibir a la solapa en un acte de tant relleu la lletra daurada que, segons la tradició grega (que ell coneix tan a fons), simbolitza l’ordre i l’equilibri.

(si feu clic damunt de la imatge veureu com es fa una mica més gran)

Una de les rareses de la biblioteca de casa és aquest llibre que reprodueixo just aquí sobre. Encara que ni a la coberta ni a la contracoberta se’n diu res, la persona que el va escriure -que ‘en va tenir cura’, tal com finalment es diu a la primera pàgina de text- va ser Josep Faulí, periodista, escriptor, professor, crític literari i (a fi de comptes i per abreujar) ‘home de fer feines’. Una persona de gran generositat i un professional d’amplis coneixements que, per entendre’ns, si fóssim a españa (que no hi som, és clar) els comunicadors tifes definirien amb allò de “periodista y maestro de periodistas” que tant els agrada. I no faig conyeta perquè en el cas d’en Faulí seria veritat de la bona.

En la introducció d’aquest llibre, editat el maig de 1980, Josep Faulí posa ràpidament al lector en antecedents. Reprodueixo les seves paraules -escrites fa quaranta anys, però encara vàlides- i tots en sortireu guanyant:

“La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. Aquest premi va néixer per decisió d’un grup de nou amics lletraferits, els quals es constituïren en jurat i establiren les bases de concessió del guardó; aquestes bases que fins ara no han estat mai escrites, poden resumir-se així:

  1. La Lletra d’Or s’adjudicarà cada any al lllibre que el jurat consideri el millor dels editats en català durant l’any anterior.
  2. L’expressió material del guardó és una ‘phi’ grega d’orfebreria, símbol de l’equilibri clàssic, obra de Manuel Capdevila.
  3. Un autor només pot ésser premiat una vegada.
  4. Els membres del jurat, format inicialment per Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, l’any en què compleixin els cinquanta, participaran en la concessió per darrera vegada i designaran successor per a les següents.

Així doncs, la Lletra d’Or és un premi les bases del qual es respecten d’any en any de manera escrupolosa tot i que no estan fixades per escrit enlloc. Tampoc hi ha cap entitat, empresa o institució al darrere que s’encarregui de convocar-lo, cosa que fa recaure damunt de les espatlles dels membres del jurat de cada moment la responsabilitat de mantenir ben viva la flama del guardó. Un jurat que en regenerar-se de manera automàtica a partir dels cinquanta anys és clau per entendre l’originalitat del premi i l’ampli espectre de les obres que en formen el palmarès.

El que també es respecta de manera ben estricta és el dinar (o sopar) que l’editor del llibre premiat ofereix (*) als nou membres del jurat i al joier Capdevila que des de la primera edició assisteix amb veu i sense vot a les deliberacions del jurat i que també compleix el requisit del relleu en complir cinquanta anys. En aquest cas en un altre Capdevila de la nissaga. I ja anem per la tercera generació.

(*) Com que aquesta festa es manté en la més estricta discreció cal suposar que en l’esmentat àpat -que es demana que cobreixi uns mínims de qualitat- hi és present també l’autor del llibre. Tot i que algunes males llengües juren i perjuren que en alguna ocasió no ha estat així. Com cantava l’Ovidi: no diré noms, no diré noms…

La llista d’autors guardonats amb la Lletra d’Or és extensa i abast àmbits molt variats. Us la reprodueixo íntegra -ep, i posada al dia– tot seguit:

1956 Salvador Espriu per Final del laberint
1957 Josep Pla per Barcelona
1958 Josep Carner per Absència
1959 Ramon d’Abadal i de Vinyals per Els primers comtes catalans
1960 Clementina Arderiu per És a dir
1961 Josep Vicenç Foix per Onze Nadals i un Cap d’Any
1962 Joan Oliver (Pere Quart) per Vacances pagades
1963 Joan Fuster per Nosaltres els valencians
1964 Josep Benet i Morell per Maragall i la Setmana Tràgica
1965 Jordi Rubió per La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència
1966 Manuel de Pedrolo per Cendra per Martina
1967 Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos
1968 Marià Manent per Com un núvol lleuger
1969 Xavier Rubert de Ventós per Teoria de la sensibilitat
1970 Joan Teixidor per Quan tot es trenca
1971 Alexandre Cirici per L’art català contemporani
1972 Joan Coromines per Lleures i converses d’un filòleg
1973 Maurici Serrahima per Del passat quan era present
1974 Joan Vinyoli per I encara les paraules
1975 Vicent Andrés Estellés per Les pedres de l’àmfora
1976 Mercè Rodoreda per Mirall trencat
1977 Miquel Martí i Pol per El llarg viatge
1978 Pere Gimferrer per L’espai desert
1979 Pere Calders per Invasió subtil i altres contes
1980 Miquel Batllori per A través de la història i la cultura
1981 Joan Brossa per Rua de llibres
1982 Josep Maria Llompart per La capella dels Dolors i altres poemes
1983 Josep M. Nadal i Modest Prats per Història de la llengua catalana
1984 Xavier Benguerel per Appassionata
1985 Joan Francesc Mira per Crítica de la nació pura
1986 Maria Àngels Anglada per Sandàlies d’escuma
1987 Feliu Formosa per Semblança
1988 Blai Bonet per El jove
1989 Josep M. Castellet per Els escenaris de la memòria
1990 Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt
1991 Francesc Parcerisas per Triomf del present
1992 Narcís Comadira per En quarantena
1993 Terenci Moix per El sexe dels àngels
1994 Ramon Solsona per Les hores detingudes
1995 Carme Riera per Dins el darrer blau
1996 Joaquim Molas per Obra crítica I
1997 Jaume Cabré per L’ombra de l’eunuc
1998 Josep Palau i Fabre per Estimat Picasso
1999 Martí de Riquer per Quinze generacions d’una família catalana
2000 Quim Monzó per Vuitanta-sis contes
2001 Màrius Serra per Verbàlia
2002 Baltasar Porcel per L’emperador o l’ull del vent
2003 Montserrat Abelló per Al cor de les paraules
2004 Emili Teixidor per Pa negre
2005 Empar Moliner per T’estimo si he begut
2006 Josep Maria Espinàs per A peu per Mallorca
2007 Sergi Pàmies per Si menges una llimona sense fer ganyotes
2008 Lluïsa Cunillé per Après moi, le déluge
2009 Julià Guillamon per El dia revolt: literatura catalana de l’exili
2010 Joan Daniel Bezsonoff per Una educació francesa
2011 Jordi Puntí per Maletes perdudes
2012 Perejaume per Pagèsiques
2013 Josep Pedrals per El romanço d’Anna Tirant
2014 Joan-Lluís Lluís per Les cròniques del déu coix
2015 Mireia Calafell per Tantes mudes
2016 Màrius Sampere per La esfera insomne
2017 Lluís Solà per Poesia completa
2018 Jordi Llavina per Ermita
2019 Enric Casasses per El nus i la flor

La remarca que he fet més amunt en el sentit que aquesta llista està totalment actualitzada és perquè enguany el jurat -per raons de logística interna- ha decidit quina era l’obra guanyadora en una data molt més tardana de l’habitual: el 19 de desembre (*).

El llibre guanyador -ep, un llibre amb un disc adjunt que inclou quasi una cinquantena de textos breus musicats per Daniel Ariño i cantats per Maria Mauri– ha estat (vegeu aquí‘El nus i la flor’, del poeta Enric Casasses, publicat per les Edicions Poncianes (que seran, pel que hem vist, els que pagaran la festa).

(si feu clic damunt de la imatge veureu com es fa una mica més gran)

Sobre aquest recull -molt especial i singular, ja us ho aviso; la Lletra d’Or gairebé mai ha destacat obres de poca volada- us poso uns quants enllaços de gent que n’ha parlat (començant pel mateix autor) i així donaré per tancat aquest apunt de reconeixement a un premi exemplar i a una feina ben començada i ben continuada que segurament donarà encara bona guerra durant una pila d’anys més. Així sia.

  • Desembre de 2018: Enric Casasses parla del llibre al programa Més_3/24 (aquí)
  • Febrer de 2019: entrevista a Vilaweb (aquí)
  • Juny 2019: crònica del diari Ara (aquí)

————————————————————————————————–

(*)  Els membres del jurat d’enguany han estat Sebastià Alzamora, Sílvia Bel, Núria Cadenes, Míriam Cano, Andreu Gomila, Salvador Macip, Jordi Nopca, David Plana i Llucia Ramis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!