‘La llibertat és una llibreria’, diu Joan Margarit.

Aquests dies que es parla tant del poeta -ep, i arquitecte (vegeu aquí, per exemple)- Joan Margarit arran de la concessió del Premio Cervantes m’ha vingut a la memòria un vers seu que il·lustrava el tassó commemoratiu de la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007, aquella en la qual la cultura catalana va ser la convidada oficial.

Les paraules estampades al tassó diuen que ‘la llibertat és una llibreria’ i provenen d’un poema titulat, com no podia ser altrament, ‘La llibertat’ que va sortir publicat el 1995 en el recull “Aiguaforts”, editat per Columna.

Aquí teniu el poema complet:

LA LLIBERTAT

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.

I si, a més a més, voleu sentir com sona entreu aquí i el sentireu recitat pel mateix Margarit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *