Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

28 de novembre de 2019
0 comentaris

Les commemoracions oficials de la Generalitat de 2020 (i alguna mancança).

El passat 5 de novembre el Govern va aprovar la relació (vegeu-la aquí) d’esdeveniments i personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya durant el pròxim any 2020. Són els següents:

* 100 anys de la fundació de l’Orquestra Pau Casals, embrió de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). (vegeu aquí)

* 150 anys de la Revolta de les Quintes, amb especial referència al paper que van tenir-hi les dones. (vegeu aquí)

* 50 anys de la mort de Josep Carner, poeta. (vegeu aquí)

* 50 anys de la mort de Robert Gherard, músic i compositor. (vegeu aquí)

* 50 anys de la mort de Llibertat Ródenas, anarcosindicalista i feminista. (vegeu aquí)

* 100 anys de la mort d’Alexandre de Riquer, artista gràfic, il·lustrador i dibuixant. (vegeu aquí)

* 100 anys de la mort de Francesc Layret, polític i advocat. (vegeu aquí)

* 100 anys del naixement d’Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista. (vegeu aquí)

* 100 anys del naixement de Josep Benet i Morell, historiador i polític. (vegeu aquí)

* 100 anys del naixement d’Enric Casassas i Simó, químic. (vegeu aquí)

* 100 anys del naixement de Josep Pallach, mestre i polític. (vegeu aquí)

* 100 anys del naixement de Mercè Pàniker i Alemany, química i empresària. (vegeu aquí)

* 100 anys del naixement de Joan Perucho, escriptor. (vegeu aquí)

* 150 anys del naixement d’Eduard Fontseré, meteoròleg, astrònom i sismòleg, i 50 anys del seu traspàs. (vegeu aquí)

* 250 anys de la mort d’Isabel Jolís Oliver, impressora i gravadora. (vegeu aquí)

En aquesta llista de commemoracions trobo una mancança que em sembla important: els 200 anys de la mort -el 10 de març de 1820- de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, sisè marquès de Llupià, quart marquès del Poal i marquès consort d’Alfarràs.

Desvalls va ser un dels barcelonins més il·lustres del seu temps (vegeu, si no, aquí), va fundar la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i va ser l’impulsor, en una finca que va heretar de la família de la seva muller, del que ara coneixem com Jardins del Laberint d’Horta. Tot un personatge digne de ser conegut i reconegut (que no és el mateix). I, tot i la seva absència de la llista oficial, l’any que ve pot ser una bona oportunitat per fer-ho. Si no pot ser a nivell de tot Catalunya, sí almenys en l’àmbit de la ciutat de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!