Les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals… (19)

(La sèrie comença aquí)

Conversa 800, OC p. 773-74;  22 de juny de 1927

En els verbs respondre, prendre, moure, es noten, en el subjuntiu i en l’imperatiu, freqüents vacil·lacions entre les formes pures responeu, preneu, moveu i les formes en gueu respongueu, prengueu, mogueu. Així, no és rar de trobar Vol que li responeu aviat, al costat de Vol que li respongueu aviat, Respongueu-li, al costat de Responeu-li, No li responeu, al costat de No li respongueu.

Hi ha, no gens menys, una regla ben fácil per a usar rectament aquestes formes en eu. Totes són segones persones del plural. En les frases en què figuren, si en lloc d’adreçar-se a més d’un (plural) ens adreçàvem a una sola persona (singular), o bé si en lloc d’emprar el tractament de vós (que exigeix el verb en plural), empràvem el tractament de tu (que vol el verb en singular), el verb en lloc d’estar en la segona persona del plural estaria en la segona persona del singular. Fixem-nos ara si la forma de singular que llavors empraríem és una forma pura (corn és ara respon, pren, mou) o una forma amb gu (corn és ara responguis, prenguis, moguis). En cada cas, la forma del plural ens ve indicada per la del singular: si en singular diem respon, en plural direm responeu; si en singular diem responguis, en plural direm respongueu.

Diem: Vol que tu li responguis. Direm, doncs: Vol que vós li respongueu.
Diem: Respon-li tu. Direm, doncs: Responeu-li vós.
Diem: No li responguis encara. Direm, doncs: No li respongueu encara.

————————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

—————————————————————————————————

(La següent Conversa –aquesta– serà la que tancarà aquesta sèrie)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *