Totxanes, totxos i maons

(Vegeu aquí l’apunt anterior)

Envoltant l’última rotonda del passeig de Joan de Borbó, el 20 de setembre era present, en el lloc principal que li corresponia, l’autor del monument que es recuperava: l’escultor Joaquin Ros Sabaté.

Monument del Patí de Vela: data i signatura de l’artista

Si aneu a la Viquipèdia (aquí) veureu que Joaquim Ros va nèixer a Barcelona l’any 1936 i que té diverses obres repartides pel país. I molt especialment a la seva ciutat.

Aquí sota en podeu veure un parell relacionades amb temes mariners i resoltes amb unes solucions formals molt similars al monument del patí de vela, inaugurat el 1972, i a la iuca del jardí de sota de casa, d’aquells mateixos anys:

‘Esportistes del mar’ (1969). Moll de la Fusta

‘Lepant’ (1971). Drassanes Reials

Si voleu saber més coses d’aquest artista us diré que és fill d’un altre escultor barceloní, Joaquim Ros i Bofarull, amb obres escampades també per la ciutat (vegeu aquí el que en diu la Viquipèdia). Per exemple l’escultura del Nen de la Rutlla, situada al barri del Guinardó en la plaça del mateix nom.

‘El Nen de la Rutlla’ (1961). A l’entrada del Parc del Guinardó

Tot lliga, doncs: al principi de la dècada dels setanta l’escultor Ros Sabaté deuria rebre l’encàrrec de Lluís Marsà, fundador de La Llave de Oro i persona preocupada perquè en les seves promocions urbanístiques hi haguessin obres de creadors catalans del moment, de fer una peça escultòrica per situar al centre de la zona enjardinada prevista en el conjunt que anava a construir a l’avinguda Pompeu Fabra. I l’artista, encara que el tema s’allunyava de les seves inspiracions marítimes va mantenir els codis estètics que aquells anys caracteritzaven la seva obra i va confegir el basament de formigó vist amb les quatre barres en relleu i la iuca metàl·lica al damunt (*) que encara ara presideix el conjunt i de la qual, gairebé mig segle després, tots els veïns n’estem tan cofois.

Tant, que quan s’acabin unes obres de remodelació que s’han de fer properament al jardí -i que obligaran a desfer-lo en gran part- l’obra de Joaquim Ros Sabaté serà reubicada en la mateixa zona perquè continuï alegrant la vida -i la vista!- de tot el veïnat.

En tornarem, doncs, a parlar.

L’escultura de la iuca, ara

——————————————————————————————-

(*)  Dos elements -la peça i el basament de formigó que la sustenta- totalment coherents amb la idea que va inspirar la construcció del conjunt d’edificis (ho explico aquí). D’una banda, referència a la iuca, una de les espècies indicades en el projecte del jardí, i, de l’altra, referència a la catalanitat de l’indret -molt proper al lloc on va nàixer Pompeu Fabra– reforçada amb el nom de l’avinguda i els noms que es van atribuir a cadascun dels set blocs que formaven el conjunt Torres de la Salut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!