Totxanes, totxos i maons

Avui tinc una bona notícia. La combinació entre un feliç atzar i la intuïció del nostre veí Joan Estrada ens ha permès saber qui és l’autor de l’escultura que presideix el jardí que tenim a sota de casa i de la qual vaig parlar mesos enrere en aquest apunt escrit a propòsit de la publicació del llibre “Barcelona retro”, d’Òscar Dalmau.

Començaré pel començament perquè la història s’ho val:

La setmana passada, dintre del programa d’actes al voltant de la Mare de Déu de la Mercè, Festa Major de Barcelona, es va ‘reinaugurar’ el monument del Patí de Vela en una rotonda situada al final del Passeig de Joan de Borbó  –un nom que, ara que ve a tomb, crec que ja comença a fer nosa en el nomenclàtor de carrers de la ciutat–  just uns metres més enllà de l’edifici del Club Natació Barcelona, l’impulsor de la iniciativa.

Parlar de ‘reinauguració’ és adient perquè, de fet, des del dia 7 de març de 1972 aquest monument estava situat no gaire lluny de la ubicació d’ara: en l’Escullera de Llevant del Port de Barcelona. El popular‘rompeolas’ dels barcelonins de tota la vida que amb la construcció de la nova bocana del port va ser enderrocat l’any 1998, cosa que va comportar el desmuntatge del conjunt escultòric i el seu dipòsit en uns magatzems.

(L’escultura a l’Escullera entre 1972 i 1998)

Pel que ara he sabut aquest interès pel patí de vela és del tot justificat: des del primer moment el Club Natació Barcelona i la gent de l’Agrupació Esportiva Internacional de Patins a Vela (ADIPAV) van estar molt relacionats amb la iniciativa de fer aquest monument ja que el patí és “una simple embarcació de vela lleugera, genuïnament catalana que neix els anys 20 a les platges de la Barceloneta” tal com s’explica en aquest dossier informatiu que us recomano que llegiu atentament.

La constància de la gent de l’ADIPAV els va portar a idear un projecte de recuperació del monument que -a part de la negociació prèvia amb les autoritats sobre el lloc on situar-lo- requeria un procés de restauració considerable. Per aquest motiu varen endegar una campanya de micromecenatge que encara està oberta (si teniu curiositat per saber de quina manera podeu cooperar entreu aquí).

I així arribem al 20 de setembre d’enguany, data de la nova inauguració del Monument del Patí de Vela i moment en el qual l’amic Estrada va tenir la intuïció que explicava en començar l’apunt ja que va adonar-se que entre la iuca metàl·lica que damunt d’un basament de formigó vist amb les quatre barres en relleu presideix el jardí del conjunt de cases on vivim i aquelles onades d’aigua sobre les quals navegava el patí de vela del monument hi ha havia unes claríssimes similituds.

Jutgeu-ho, si no, vosaltres mateixos:

La iuca

El patí de vela

(Continua -i s’acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!