Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Sobre ‘The Graduate’ i ‘America’, que cantaven Simon & Garfunkel.
Preparant aquests dies un parell d’apunts en els quals he parlat de Simon & Garfunkel he aprofitat per tornar a escoltar algun dels seus discos. Més concretament ‘Bookends’, de 1968, i el doble CD amb el concert al Central Park de Nova York de setembre de 1981.
Tant en un disc com en l’altre destaca ‘America’, una esplèndida cançó de Paul Simon que, tal com vaig escriure en aquest apunt el juny de 2005 arran de la mort de l’actriu Anne Bancroft, la senyora Robinson de ‘The Graduate’, em feia pensar en l’escena final de la pel·lícula de Mike Nichols (de 1967) i, de fet, m’agradava imaginar-la com la seva continuació.
Més concretament fa catorze anys vaig escriure: “Per acabar d’arrodonir el panorama teníem la música de Simon & Garfunkel (Mrs. Robinson / Jesus loves you more than you will know / wow, wow, wow…), els escenaris de Beverly Hills i de la Universitat Southern California de Los Angeles i aquella impactant escena final amb Ben irrompent en el casament d’Elaine, un casament forçat pels pares de la noia entestats a allunyar-la del seu enamorat, i fugint a cops de creu –ella abillada de núvia Pronovias, ell fet un nyap amb la roba esquinçada– en un Greyhound disposats a conquerir Amèrica i menjar-se el món. (De fet sempre he pensat que la cançó “America”, del disc “Bookends”, era la perfecta banda sonora per a l’escena que seguiria al final de la pel·lícula).”
Com que mantinc la meva idea d’aleshores us poso la cançó tal com la varen interpretar al Central Park i tot seguit tal com es va enregistrar a ‘Bookends’. Més avall trobareu la lletra en anglès seguida d’una traducció al català que m’he mig empescat. Vejam si coincidiu amb la meva teoria de continuïtat entre les dues obres…
America
Paul Simon (del disc ‘Bookends’, 1968)
Let us be lovers, we’ll marry our fortunes together
I’ve got some real estate here in my bag
So we bought a pack of cigarettes and Mrs. Wagner’s pies
And we walked off to look for America
Cathy, I said as we boarded a Greyhound in Pittsburgh
Michigan seems like a dream to me now
It took me four days to hitchhike from Saginaw
I’ve gone to look for America
Laughing on the bus, playing games with the faces
She said the man in the gabardine suit was a spy
I said, be careful, his bowtie is really a camera
Toss me a cigarette, I think there’s one in my raincoat
We smoked the last one an hour ago
So I looked at the scenery
She read her magazine
And the moon rose over an open field
Cathy, I’m lost, I said though I knew she was sleeping
And I’m empty and aching and I don’t know why
Counting the cars on the New Jersey Turnpike
They’ve all come to look for America
All come to look for America
All come to look for America
(Assaig de versió catalana)
Fem-nos amants i casem les nostres fortunes. / A la bossa em queden alguns diners. / Així doncs, comprem un paquet de cigarretes i uns pastissos de la senyora Wagner / i sortim a buscar Amèrica.
‘Cathy’, vaig dir mentre pujàvem a un Greyhound a Pittsburgh, / ‘ara mateix Michigan em sembla un somni.’ / Vàrem estar quatre dies fent autostop des de Saginaw. / Me’n vaig a buscar Amèrica.
Rient i fent ganyotes a l’autobús / ella em diu ‘¿veus aquell home de la gavardina? és un espia!’ / Jo li responc ‘ves amb compte: la corbata és, realment, una càmara’.
‘Passa’m una cigarreta, em sembla que a l’impermeable en deu quedar encara una’. / ‘Fa una hora que ens hem fumat la darrera’. / Miro el paisatge i ella llegeix una revista. / I la lluna s’alça damunt d’un camp obert.
‘Cathy, estic perdut’, li dic tot i que sé que està adormida. / ‘Em sento buit i adolorit i no sé per què’. / Comptem els cotxes en el nou peatge de New Jersey. / Tothom buscant Amèrica.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha encantat aquest article. L’any 2014, arran de la crisi, vaig viure 4 mesos a Boston per fer un projecte, deixant la família a Argentona durant aquest temps.
Els caps de setmana me n’anava a fer el que diu aquesta cançó, buscar Amèrica, aprendre sociologia americana pel metro, caminar per Medford, suburbi i escenari de pel.lícules de Clint Eastwood, aprendre història i també redescobrir JFK i la petjada que va deixar a la ciutat.
Amèrica, com a ideal, és un bon contrapunt i un concepte que manté viva l’esperança quotidiana dels demòcrates nord-americans amb la música de Simon i Garfunkel. Felicitats per l’article.