Totxanes, totxos i maons

Els seguidors d’aquestes Totxanes recordaran la sèrie de vuit apunts que entre el 15 de febrer (aquest) i el 15 d’abril d’enguany (aquest) he dedicat a la figura de Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, arran de la coincidència, aquest 2019, de dues commemoracions relacionades amb ell: els dos-cents cinquanta anys que va començar a escriure el “Calaix de sastre” (el 10 de juliol de 1769) i els dos-cents del seu traspàs (el 15 de febrer de 1819).

En un d’aquests apunts  -més concretament aquest, en el que detallava tota la bibliografia que he pogut aplegar fins avui sobre el Baró– parlava del llibre “El Baró de Maldà. Materials per a una biografia”, de l’historiador Vicenç Pascual Rodríguez, editat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2003 i descatalogat. Una aproximació molt ben feta que portava a pensar que una futura biografia sobre el Baró de Maldà hauria de recolzar en gran part en la informació i les dades que el professor Pascual exposa en aquest llibre.

L’apunt inicial de la meva sèrie l’acabava demanant una mica d’atenció per a la vida i obra de Don Rafael d’Amat i de Cortada. Més concretament jo deia:

‘Una obra que, ho admeto, no aplega valors literaris prou consistents com per atorgar a aquest 2019 la consideració d’Any Baró de Maldà, però sí que fóra bo aprofitar el doble aniversari per recuperar alguna obra divulgativa –o, encara millor, escriure’n alguna de nova–  sobre aquest curiós personatge ja que tota la bibliografia relacionada amb ell està descatalogada des de fa uns quants anys.”

El 15 de març passat es va produir un fet que em va semblar important. La persona que ostentava el càrrec de Degana de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Isabel-Clara Simó, li passava el relleu a Margarida Aritzeta. Un canvi que em va semblar que podria ajudar a posar en valor els dos aniversaris relacionats amb el Baró de Maldà ja que, precisament, la senyora Aritzeta (vegeu aquí) és una de les persones que ha estudiat millor, més a fons i més extensament la figura del nostre home.

Vaig enviar per Twitter a la nova Degana un missatge de felicitació en el qual li recordava la conveniència que la ILC fes alguna cosa sobre el Baró i de seguida em va respondre dient-me que en prenia nota i que miraria què s’hi podia fer. Fins al moment no he sabut res més. Un silenci que espero que no sigui ni el dels cementiris ni el del desinterès, sinó el del treball discret i febril. (*)

La novetat més recent sobre tot plegat -i que, de fet, és la que m’impulsa a escriure avui aquest apunt- m’ha arribat aquest mateix cap de setmana en forma de comentari a un dels meus apunts sobre el Baró de Maldà. Me l’adreça la senyora Carme Rubio que per l’adreça electrònica des d’on m’escriu dedueixo que està relacionada amb la Universitat de Vic. En el missatge em dona les gràcies pels elogis que dedico al llibre de Vicenç Pascual alhora que em diu que ‘li hauria agradat molt llegir-lo’, cosa que m’ha posat en estat d’alerta perquè he deduït -per desgràcia, encertadament- que el professor Pascual ja no és entre nosaltres: es va morir el passat 30 d’abril a Vic, ciutat en la que exercia de professor, víctima d’una malaltia que l’ha fulminat en poc temps.

Escorcollant per la xarxa he trobat aquesta, aquesta i aquesta altra referència i, com a humil complement, he volgut afegir aquesta trista novetat a la sèrie de textos que aquest any porto dedicats al Baró de Maldà i a tota la gent que ha estudiat la seva vida i obra amb la intenció de fer-nos-el més proper. Descansi en pau, professor. I moltes gràcies per la feina feta.

————————————————————————————

(*) 09:30. Acabo de rebre per Twitter una resposta de la Degana de la ILC sobre l’assumpte de què parlo més amunt. Com que el missatge és obert a la lectura de tothom el reprodueixo aquí: “A la primera reunió que vaig presidir de la Institució de les Lletres Catalanes vaig parlar del Baró de Maldà i em van fer saber que el Govern n’havia desestimat la proposta i que no s’hi destinaven recursos. Però en Ramon Balasch em va dir que se n’ocuparia l’IEC a l’àmbit d’història abans d’acabar l’any.”  Esperarem, doncs, a veure què fa la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans .

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!