Situeu-vos a l’any 2002. Només n’han passat deu. I en aquests deu anys hi ha hagut tres fets bàsics per arribar on som:
1. Proposar un nou estatut que obligués a revisar la relació política i sobretot econòmica entre Catalunya i Espanya. Sense això no hi hauria hagut la sentència del TC ni la resposta del 10 de juliol.
2. Enviar CiU a l’oposició com a conseqüència de negar-se fins a tres vegades al projecte del nou estatut. Oriol Pujol ha reconegut que el pas per l’oposició ha estat determinant en la sobiranització del partit, imprescindible per assolir l’objectiu.
3. Deixar sense arguments ni projecte polític el segon partit del país i principal obstacle per a la independència.
Hi ha hagut més elements: la PDD, l’esclat de les xarxes socials, la manifestació de Brusse?les, el CCN, la Fundació Catalunya-Estat, la consulta d’Arenys de Munt, etc., perquè, per sort, el que des d’aquest bloc he anomenat el tercer front ha estat extraordinàriament combatiu i persistent.
L’enhorabona a tothom. Gaudiu del trajecte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!