Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de juliol de 2019
2 comentaris

Sobre fer el Jaimito… (continuació lamentable)

Tot just acabava de penjar l’apunt d’abans d’ahir –aquest en el qual parlava de la progressiva desaparició dels referents religiosos en la nostra quotidianitat- que vaig trobar a L’Independent de Gràcia, el setmanari del meu barri que llegeixo cada divendres, un article de l’activista de la cultura popular Guillem Roma Batlle que em va semblar una enriquidora aportació al que acabava d’exposar ja que hi afegia un component que jo no havia esmentat: l’estultícia, la mala fe i la misèria moral d’algunes de les nostres institucions. Sobretot d’aquelles que estan en mans dels que sempre s’han autoerigit com els únics progressistes i referents ètics de la societat. Ja m’enteneu…

Us reprodueixo el text sense cap més comentari. Crec que el que s’hi diu és prou eloqüent com perquè qualsevol afegitó sigui sobrer.

 

La Festa de l’Ou com Balla per no dir la de Corpus

Guillem Roma i Batlle
(Article publicat al setmanari L’Independent de Gràcia del 5 de juliol de 2019)

Potser alguns de vosaltres us haureu adonat que en els darrers anys la Festa del Corpus a Barcelona es presenta des de l’Ajuntament com la Festa de l’Ou com Balla. Si no entrem en profunditat en la qüestió pot semblar una cosa simpàtica i innocent, però no és ben bé així.

Aquest canvi de nom neix de la clara voluntat de l’actual govern de la Ciutat de Barcelona de desvincular la Festa del seu origen clarament catòlic. Comparteixo totalment aquesta aposta per la neutralitat religiosa en l’àmbit públic, i ho dic com a persona agnòstica que sóc, però no trobo gens encertada ni raonable aquesta política de canvis de nom de les Festes. O és que ara el Nadal li haurem de dir la Festa dels Torrons? o potser la revetlla de Sant Joan s’haurà de dir la Festa dels Petards?

La Festa del Corpus te un innegable origen catòlic, el 1320 es documenta la primera processó del Corpus Christi amb la clara voluntat per part de l’Església de venerar públicament el cos de Crist mitjançant l’exhibició de l’hòstia consagrada a tota la ciutat durant la processó. També hem de dir que aquesta festa va adoptar moltes expressions paganes anteriors i les va integrar i que en part gracies a això han arribat a nosaltres avui en dia amb la seva lògica evolució com a vestigis de cultures anteriors a la nostra.

Per altra banda, molts costums i tradicions, com pot ser el pessebre per Nadal, són tant potents que poden transcendir la religió i esdevenir patrimoni de tots nosaltres independentment de les nostres creences. Un cas clar és Sant Fèlix, el patró de Vilafranca estimat pels catòlics i no catòlics, que durant gran part de l’any està en cases particulars. I un altre, el nostre estimat Sant Medir, del qual la seva veneració gracienca, iniciada per Vidal Granés al primer terç del s XIX, ens ha regalat aquesta Dolça Festa.

Les catifes florals, l’ou com balla, la coca de cireres, la processó festiva… tots són elements d’una festa que podem fruir des de la laïcitat. Per què s’ha de canviar el nom de la Festa del Corpus si portem dient-li així fa quasi 700 anys? Per què hem de renegar del nostre patrimoni inmaterial? Per què no podem dir que Celebrem la Festa del Corpus laicament i ens deixem d’eufemismes infantils?

  1. Estic totalment d’acord amb l’articulista. Ja intenten que el Nadal sigui una festa pagana amb pessebres estrafolaris…Volen esborrar l’historia perquè volen ser més “progres” que ningú..I no es donen compte que son patètics.
    Felicitats a en Joan Josep Isern per la rapidesa de reflexes d’incorporar l’article d’en Guillem Roma al seu primer post. Bingo.

  2. En Salvador Alsius va publicar l’any 1998 a Edicions La Campana el llibre: “Hem perdut l’Oremus”. Petita Enciclopèdia de la Cultura Catòlica (per a joves que no saben i grans que no recorden)
    Un recull de vocabulari i expressions en perill de desaparèixer.
    Després de 38 anys de mestre d’escola i 44 anys de vida laboral, al meu centre ja es parlava de la Festa d’hivern (per no dir la paraula Nadal)
    Les vacances ja eren de Primavera (no pas de Setmana Santa)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!