(La sèrie comença aquí)
Qué és el gerundi? Una forma verbal que termina en ant, ent o int i que, dins una proposició, serveix per a formar frases adverbials.
Forma del gerundi. El gerundi termina, tal com hem dit, en ant, ent o int: el gerundi de començar és començant; el de beure és bevent; el de dormir és dormint. A propòsit de la forma del gerundi, és bo de recordar que en els verbs que admeten un radical en g (corn beure, que posseeix formes com begui, begués, begut) el gerundi no presenta mai aquest radical; el gerundi de beure no és beguent, sinó bevent. Cal, doncs, anar amb compte a no escriure creguent, riguent, diguent, poguent, sapiguent, volguent, valguent, prenguent, vinguent, etc., sinó creient, rient, dient, podent, sabent, volent, valent, prenent, venint, etc.
Funció del gerundi. Un exemple la farà comprendre: «Ahir, passant per la Rambla, vaig trobar el nostre amic Jaume.» La frase passant per la Rambla enuncia una circumstància del fet de trobar-hi l’amic Jaume: el vaig trobar en un moment en qué jo passava per la Rambla; d’aquest fet se seguí el fet de trobar-lo. El gerundi expressa una circumstància de la qual se segueix el fet expressat pel verb principal; expressa a vegades la simultaneïtat, l’oposició: una frase de gerundi és una frase adverbial.
Però un gerundi no serveix per a enunciar quelcom que és una conseqüència del fet expressat pel verb principal. Així, és incorrecte de dir: «Vam anar a casa seva, trobant que ja era a fora.» Realitzada ja l’anada, cap circumstància d’aquesta anada és el fet posterior de trobar-lo ja a fora. Calia dir: «Vam anar a casa seva i vam trobar que ja era fora» (o bé «però vam trobar que ja era a fora»).
————————————————————————————————–
MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)– a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.
—————————————————————————————————
(La següent Conversa la trobareu aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!