Les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals… (9)

(La sèrie comença aquí)

Conversa 171, OC p. 296; 16 de juliol de 1920

El verb castellà estar acompanyat d’una designació de lloc, tradueix el verb català ésser. A las siete estábamos en la plaza és, en català, A les set érem a la plaça. ¿Dónde está tu padre? tradueix On és el teu pare?

Estar amb una designació de lloc significa en català residir, habitar, fer estada. El meu cosí està al carrer Nou vol dir que hi viu. No vol dir el mateix Mon pare és a Girona que Mon pare està a Girona.

Avui, però, és freqüent, entre la gent jove de Barcelona, d’emprar, amb les designacions de lloc, estar en lloc d’ésser. Així, no és rar de sentir A les nou estarem al teatre en lloc de A les nou serem al teatre.

Cal, doncs, anar molt en compte en l’ús del verb estar acompanyat d’una determinació circumstancial de lloc, a fi d’evitar que prosperi la tendència actual a emprar estar com a sinònim de ésser.

————————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

—————————————————————————————————

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *