Totxanes, totxos i maons

En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla es tracta d’un invent del ministre francès de Cultura Jack Lang que el 1982 es va empescar que fóra bo d’instaurar un dia en el qual, sota el format de festa coincident amb l’entrada de l’estiu, els ciutadans copséssim la importància que té la música a les nostres vides.

No és pas aquesta la primera vegada (ni serà la darrera) que dedico un apunt a parlar del tema ni tampoc pretenc atorgar-me la paternitat de la idea que exposaré, però cada vegada estic més convençut que la millor manera de valorar el paper de la música en la nostra quotidianitat seria aconseguir que durant les vint-i-quatre hores del dia d’avui no sonés ni una sola nota. Ni a la ràdio, ni a la televisió, ni a la xarxa, ni als ascensors, ni a les sales de concerts, ni als fils musicals, ni als mòbils, ni enlloc.

Per cert, ara que parlo de mòbils, alguna institució benemèrita de les moltes que diuen que vetllen per l’equilibri ambiental i la salut mental de la ciutadania hauria de propugnar la idea de dedicar un Any Internacional sense Musiquetes als Mòbils. I si és un lustre, encara millor.

Si calen signatures ja poden comptar amb la meva des d’aquest moment.

————————————————–———————————-——–

NOTA: Un apunt molt similar a aquest el vaig publicar amb motiu de la Festa de la Música dels anys 2006, 2007, 2010, 2017, 2018 i algun altre per entremig que segurament em deixo. La reivindicació continua, doncs, en peu. I la meva irritació per les musiquetes dels mòbils –agreujada per l’impudor dels seus propietaris a l’hora d’enraonar a crits en qualsevol lloc on els sona l’aparell– continua amb tendència creixent. Alarmantment creixent, diria…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!