Les cançons llargues: final de trajecte.

Ara fa un any, en el transcurs d’un viatge que vaig fer al Valle de Baztán, se’m va acudir d’obrir una sèrie d’apunts dedicats al que vaig denominar ‘les cançons llargues’. És a dir, peces musicals que complissin, bàsicament, dos requisits: que superessin els sis o set minuts d’extensió i que s’haguessin publicat durant les dècades dels seixanta i dels setanta. O dit d’una altra manera: que estiguessin incrustades en l’ADN musical de la meva generació.

La manera com se’m va ocórrer el projecte i com pensava desenvolupar-lo la vaig explicar en aquest apunt inicial i val a dir que, amb més o menys alts i baixos, l’he anat complint amb força precisió. En conseqüència, entre el 16 de juny i el 25 de maig d’enguany he publicat un total de trenta-sis cançons llargues, principalment els dissabtes.

A part de Cat Stevens, que va obrir la llista, he seleccionat temes de Bob Dylan, Rolling Stones, King Crimson, Doors, Màquina!, Beatles, Pink Floyd, Joni Mitchell, Paolo Conte, Simon & Garfunkel, Kinks, Pegasus, Ovidi Montllor i un llarg etcètera que trobareu en l’apartat “Músiques” (aquí) d’aquest Bloc. Teniu garantides més de set hores de bona música…

La llista de cançons llargues no l’he exhaurida pas, que quedi clar. Hauria pogut seguir amb temes com “Licors” (1977), de Pau Riba, “Oxygéne” (1976), de Jean-Michel Jarre, “Trans-Europe Express” (1977), de Kraftwerk, “Thick as a Brick” (1972), de Jethro Tull, “Moonchild” (1969) i “Islands” (1971), de King Crimson, “Take a pebble” (1970), d’Emerson, Lake & Palmer, “I’m a Man” (1969), de Chicago, “To de re / Reprise / Molt trist” (1974), d’Orquestra Mirasol

… o aquest extraordinari “Decades”, de 1980, pertanyent al disc “Closer” de Joy Division que podreu gaudir aquí sota i amb el qual us dono les gràcies per haver compartit unes quantes ‘cançons llargues’ de la meva vida:

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *