Les ‘Converses filològiques’ de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals (7).

(La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí)

Conversa 757, OC p. 742; 24 d’agost de 1926

Diferents vegades hem combatut l’ús de certes frases verbals, degudes indubtablement a la influència de l’espanyol.

Una d’elles és la combinació del verb venir amb un gerundi indicant que l’acció expressada pel verb en gerundi es realitza repetidament d’un quant temps ençà. Exemple: Des de fa algun temps ve observant-se. Noteu que en aquest ve observant-se el verb venir ha perdut la seva significació pròpia de «transportar-se d’allà ací», que conserva, per exemple, en Ara el veig que ve cantant. Aquest ve cantant és bo; aquell ve observant-se, a parer nostre, dolent.

Anàlogament, tot essent bo Va a collir raïms, jutgem dolent Em sembla que va a ploure, on va a ploure (perduda, en anar, la seva significació de «transportar-se d’ací allá») tindria, com en la frase francesa il va pleuvoir o l’espanyola va a llover, la força d’un futur immediat.

Nosaltres creiem que cal evitar en absolut frases corn venir observant-se i anar a ploure, com evitaríem també de dir quedar acordat, establert, etc., quan amb aquestes frases s’expressen exactament els mateixos pensaments que amb les frases ésser acordat, establert, etc. I àdhuc en molts casos que avui emprem una frase com estava dinant, nosaltres preferiríem de dir simplement dinava.

———————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

————————————————————————————————-

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *