Les cançons llargues (amb una mica de trampa): The Kinks, sempre.

(La sèrie comença aquí)

Avui us faré una micona de trampa perquè en aquesta secció dels dissabtes que habitualment dedico a parlar de cançons llargues i històriques que, com a mínim, superen els sis minuts avui us parlaré d’uns mestres que dubto que mai superessin els quatre minuts en alguna cançó: The Kinks (vegeu aquí).

(NOTA: Aquest apunt no se m’hauria acudit mai si no hagués escoltat aquest programa que Lluís Gavaldà, a El Celobert d’iCatFM, va dedicar als Kinks).

Segurament si pregunteu a la penya quin grup es caracteritzava per escriure i interpretar les cançons més curtes (i més de pressa) la resposta majoritària que obtindreu serà The Ramones (vegeu aquí), però crec que els Kinks, mestres en tantes coses, també ho varen ser en aquest assumpte de la brevetat.

Els Kinks varen tenir un munt de seguidors entre els grups musicals d’arreu del món que no varen dubtar gens (parlo, és clar, dels anys 60) a l’hora de posar-se a fer versions de les seves cançons més representatives. Un d’aquests grups, de vida molt efímera, va ser Los Marshalls (vegeu aquí) que en el seu primer (i gairebé únic) disc EP -de 1965- dedicaven dos dels quatre talls a versions dels mestres anglesos (i, diguem-ho tot, els altres dos a “La chica ye-yé”, popularitzada per Conchita Velasco, i “El mundo”, de Jimmy Fontana).

(Aquest és el meu exemplar. Cliqueu al damunt i creixerà)

Aquí teniu l’original “Stop your sobbing” dels Kinks i tot seguit la versió dels Marshalls titulada (molt lliurement, per cert) “Fué por culpa de él” :

El mateix us dic pel que fa a “Tired of waiting you”, que en versió hispana Los Marshalls varen titular, aquesta vegada amb més encert, “Cansado de esperarte”:

Un cas especial de seguiment i admiració dels Kinks el trobem en el grup madrileny Mamá que (tal com podeu veure aquí) va retre’ls un homenatge molt especial (amb una lletra que trobareu al final de tot):

Como aquella de los Kinks

(José María Granados / Mamá)

Me he quebrado cuatro dientes
Me he vestido de arlequín
Para ver si me confunde con alguno de los Kinks
Una pinta de cerveza
Derramada en este bar
Donde todos los parados no paramos de cantar
Es difícil ser sencillo si te empeñas en mentir

Pero a mi ya me ha crecido la nariz
Grito sangre por mi boca
Nunca aprenderé a cantar
Me transformo y no lo puedo controlar
Cada día me parezco más y más

Nadie busca un estribillo si se lanza a componer
Tres minutos que son gloria
Aunque no cante en inglés
Dice Ray que le funciona
Cuenta Dave que le hizo el riff
Como hacer para que suene como aquella de los Kinks
Desafino la guitarra sólo soy un aprendiz

Pero a mi ya me ha crecido la nariz
Grito sangre por mi boca, nunca aprenderé a cantar
Me transformo y no lo puedo controlar
Cada día me parezco más y más

Me he quebrado cuatro dientes
Me he vestido de arlequín
Para ver si me confunde con alguno de los Kinks
Dice Ray que le funciona
Cuenta Dave que le hizo el riff
Como hacer para que suene como aquella de los Kinks.

 

(La sèrie continua aquí amb més cançons llargues)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *