El dia que vaig estar a punt de veure Pete Seeger en directe.

Amb una mica de retard llegeixo el recordatori (vegeu-lo aquí) que Guillem Vidal, periodista d’El Punt Avui, fa de la visita que el cantant americà de folk Pete Seeger va fer a Barcelona l’any 1971 i em venen al cap un munt de records d’aquells dies. (*)

Uns dies marcats pel meu servei militar  –la inefable “mili” que ha fet perdre temps a tantes generacions abans de convertir-se en un vestigi del passat–  i que jo vaig viure entre maig de 1970 i octubre de 1971.

Si la memòria no em falla, de detalls concrets del meu pas (obligat) per l’exèrcit tinc dos apunts que en parlen. Primerament aquest i aquest altre, en els que trobareu reproduïda una carta del coronel director del campament de Sant Climent Sescebes que els meus pares varen rebre quan vaig començar els mesos d’instrucció. I segonament aquest en el qual, tot parlant de Leonard Cohen, entro en detalls de la meva vida a la caserna del Bruc, al final de la Diagonal de Barcelona.

Ve a tomb tot això perquè aquells dies algú em va passar la notícia que a les 11 del matí del 14 de febrer de 1971 s’havia organitzat un concert semi-clandestí de Pete Seeger a l’Escola d’Enginyers. La temptació era difícilment resistible perquè entre el cuartel i l’Escola hi havia només la Diagonal per entremig. Tres minuts a peu d’un lloc a l’altre. Això em va decidir a arriscar-me a sortir vestit de paisà però amb la roba militar dintre d’una bossa perquè la meva intenció era assistir al concert i tornar al Bruc  –tenia obligació de ser-hi fins a les tres–  vestit novament de militar, previ pas pels lavabos de l’Escola d’Aparelladors –la meva Escola, més propera encara– on em pensava canviar de vestimenta i tornar a les tonalitats caqui.

Quan vaig arribar al pati on s’havia muntat l’escenari amb el micròfon i els altaveus ja vaig veure que la convocatòria havia estat un èxit perquè érem uns quants centenars els que esperàvem l’inici del concert. Una espera que es va frustrar de seguida quan un xicot va pujar a l’escenari per dir-nos dues coses: que el concert s’havia prohibit i que marxéssim ràpidament perquè la policia ja era en camí. De fet, aquesta segona recomanació la vaig sentir en la llunyania perquè em va faltar temps per fugir, no fos cas que m’enxampessin i, a més a més, amb la roba militar al meu costat.

Del que va passar després -summament insòlit i interessant- no havia tingut notícia fins ara que he llegit l’article de l’amic Vidal.

Aquest va ser, doncs, el meu galdós balanç d’un dia en el qual, efectivament, vaig estar a punt de veure actuar Pete Seeger en directe… però que, ai las, no va poder ser.

———————————————————————————-

Un bon amic em comenta que El Periódico -un diari que, naturalment, no compro ni llegeixo- també va donar la notícia i, a més a més (vegeu aquí), hi inserta un video de Pete Seeger cantant poques hores després al bar Llopart del barri de Sants.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *