Les cançons llargues: “Coral romput”, Ovidi Montllor i Toti Soler (1979).

(La sèrie comença aquí)

Segurament algú s’escandalitzarà (amb una certa raó, val a dir) de veure un monument poètic de quasi una hora i mitja d’extensió com el “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés, reduït a la categoria de “cançó llarga”. Ho entenc, però el nom de la secció diu el que diu i, d’altra banda, la meva militància estellesiana  –i més concretament, la meva devoció per aquesta meravella–  ha quedat demostrada en aquest mateix Bloc en un munt d’ocasions.

Us en faig, però, una selecció: la primera al·lusió (aquesta) és dels primers temps de les Totxanes -l’octubre de 2004- i si la llegiu veureu de quina manera soc “coralromputaddicte”. Tres anys després vaig escriure això que es complementa amb dos apunts més de la mateixa època: aquest i aquest.

El text complet del poema el podeu seguir aquí i la interpretació la teniu just aquí sota. Us desitjo una magnífica i plaent audiència.

La sèrie continua  aquí amb més cançons llargues.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *