Totxanes, totxos i maons

La setmana passada es va donar a coneixer la llista dels Premis Nacionals de Cultura d’enguany que, com d’habitud, atorga el CoNCA (vegeu-la aquí).

El CoNCA –ço és, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts— va ser creat per Llei (aquesta) el maig de 2008 i va constituir-se per primera vegada el març de 2009, ara fa, doncs, exactament deu anys, quan hi havia el segon Govern Tripartit i el titular de la conselleria de Cultura era Joan Manuel Tresserras.

Per raons pròpies de la meva feina vaig tenir l’oportunitat de viure una mica de prop la prehistòria del Consell, un compromís que ja es contemplava en el Pacte del Tinell, origen del primer Govern Tripartit. Ens remuntem, per tant, a l’any 2004 quan el President Maragall va encarregar a Josep Maria Bricall la redacció d’un projecte inicial basat en experiències d’ens similars que funcionaven en altres països. La titular de Cultura d’aleshores era Caterina Mieras i tinc la impressió que el procés va ser més feixuc del que s’imaginaven inicialment els seus promotors ja que varen haver de passar quatre anys i tres consellers perquè finalment la criatura vegés la llum.

Encara que ho pugui semblar, el motiu que em porta a escriure aquest apunt NO és explicar cap batalleta sobre aquells temps preparatoris (hi ha moltes coses que desconec i unes quantes sobre les quals prefereixo mantenir-me en silenci), ni tampoc vull fer cap crítica sobre el seu funcionament (ho dic perquè rara és la vegada que apareixen articles d’opinió sobre el CoNCA que no siguin per expressar alguna queixa sobre el seu funcionament o actuacions i potser tampoc és això).

Senzillament, m’he posat a escriure perquè en la llista de persones i entitats reconegudes enguany amb el Premi Nacional de Cultura hi ha uns quants noms que em semblen molt encertats i que em mouen a escriure’n alguna cosa… però ja veig que m’he embrancat massa en els prolegòmens i que hauré d’habilitar un segon apunt que continuï i acabi la feina començada en aquest.

Per avui, doncs, acabo amb la foto de família dels premiats d’enguany. La mateixa de l’encapçalament de l’apunt, però amb la particularitat que si hi cliqueu al damunt la imatge es farà més gran:

(Continua –i acaba– aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!