Totxanes, totxos i maons

(La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí)

Conversa 476, OC p. 529; 15 de novembre de 1923

En dues converses recents havem denunciat l’ús, cada dia més freqüent entre la gent jove, del verb estar en lloc de ésser, amb la significació de «trobar-se (en un lloc)». Avui no és rar de sentir, entre la gent jove principalment, expressions corn On estàvem a les quatre? en lloc de On érem a les quatre? Ús de estar que nosaltres insistim a considerar completament inadmissible.

Però, no és solament amb les determinacions de lloc que estar invadeix l’esfera de ésser: ésser copulatiu quan el predicatiu és un adjectiu que denota una qualitat accidental del subjecte, va essent també, i segons nosaltres erròniament, substituït per estar. En bon català es diu Encara no m’he begut la llet perquè és massa calenta o El dia era esplèndid, on molts diuen ja Encara no m’he begut la llet perquè está massa calenta o El dia estava esplèndid. Havem, doncs, d’anar molt amb compte en l’ús de estar amb els adjectius: la regla castellana que delimita l’ús dels dos verbs copulatius estar i ésser no és aplicable al català.

El català diu estar bo (diferent de ésser bo) i, llavors, estar malalt, estar refredat, etc. Exemple: «Una malaltia fa sovent estar temprat e amesurat…» Però així com diem, referint-nos a l’estat d’una persona, que está fred, no direm que una beguda está freda, sinó que és freda, com no direm que una sopa está salada o un liquid está bullent, sinó que és salada i és bullent.

————————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

—————————————————————————————————

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!