Les “Converses filològiques” de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals… (3)

(La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí)

Conversa 476, OC p. 529; 15 de novembre de 1923

En dues converses recents havem denunciat l’ús, cada dia més freqüent entre la gent jove, del verb estar en lloc de ésser, amb la significació de «trobar-se (en un lloc)». Avui no és rar de sentir, entre la gent jove principalment, expressions corn On estàvem a les quatre? en lloc de On érem a les quatre? Ús de estar que nosaltres insistim a considerar completament inadmissible.

Però, no és solament amb les determinacions de lloc que estar invadeix l’esfera de ésser: ésser copulatiu quan el predicatiu és un adjectiu que denota una qualitat accidental del subjecte, va essent també, i segons nosaltres erròniament, substituït per estar. En bon català es diu Encara no m’he begut la llet perquè és massa calenta o El dia era esplèndid, on molts diuen ja Encara no m’he begut la llet perquè está massa calenta o El dia estava esplèndid. Havem, doncs, d’anar molt amb compte en l’ús de estar amb els adjectius: la regla castellana que delimita l’ús dels dos verbs copulatius estarésser no és aplicable al català.

El català diu estar bo (diferent de ésser bo) i, llavors, estar malalt, estar refredat, etc. Exemple: «Una malaltia fa sovent estar temprat e amesurat…» Però així com diem, referint-nos a l’estat d’una persona, que está fred, no direm que una beguda está freda, sinó que és freda, com no direm que una sopa está salada o un liquid está bullent, sinó que és salada i és bullent.

————————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

—————————————————————————————————

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *