¿Com escrivia el Baró de Maldà?

La majoria dels textos escrits per Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, segueixen un patró i compleixen unes característiques a les quals dedicaré una mica d’atenció en l’apunt d’avui en el qual reprodueixo un fragment d’“El Col·legi de la Bona Vida” corresponent al 14 d’octubre de l’any 1797.

El Baró i uns quants senyors nobles amics seus passen uns dies a la Torre Sitjana del Marquès de Castellbell, situada a Horta, en la zona on més o menys avui hi ha el Turó de La Peira i Santa Eulàlia de Vilapicina (vegeu aquí i vegeu també la imatge de la Torre que encapçala aquest apunt). La masovera de la finca, “l’ànima i el motor del Col·legi” (en paraules d’Alexandre Galí), es deia Gertrudis i li deien TuiesTuies Sitjana. Una dona que segons el Baró de Maldà tenia “gran garbo i desempenyo”. El fragment que he triat coincideix amb la vigília del casori de Gertrudis Parellada  Tuietes, neboda de la Tuies—  amb Pere Pujadas i la consegüent festa que es preparava al casalot del Marquès de Castellbell. (Entreu aquí i trobareu més informació)

 

“Dia 14 d’octubre, dissabte, sant Calixto, papa i màrtir. (1)

Ha amanescut (2) lo cel serè amb vent molt fort i fred, a propòsit, est dia, per no deixar lo capot, surtú (2) o capa al braç d’una cadira, sí que carregar-se’l sobre. Ha parat después lo vent i ha continuat lo dia apacible (2) i lo cel embromat. (1)

Ha seguit lo mateix mètodo (2) dels demés dies en los saludables exercicis espirituals, estos primer i después los corporals, (3) disposant-se la gran tabola per demà de cop de matar aviram a la cuina de baix per lo gran gaudeamus (2) en la taula dels nuvis, havent oït si arribar tots los convidats amb lo dilatat parentiu de la Tuies Sitjana, d’en Biel i dels que seran nuvis, a 70 persones, i dalt amb los senyors i senyores, units tots los col·legials, col·legiales, tot parentiu amat, (4) a 38 o 40.”

 

(1)  Tots els textos que escriu el Baró de Maldà comencen de la mateixa manera: primerament la data, a continuació el santoral del dia i tot seguit una detallada descripció de les característiques meteorològiques de la jornada.

(2)  Una altra característica és la barreja de llengües, demostrada a bastament en aquest breu fragment en el qual podem detectar el llatí (“gaudeamus”), el català espuri (“amanescut”), el castellà (“mètodo” i “apacible”) i el francès, en aquest deliciós “surtú” que fa referència a una prenda d’abric nomenada “sobretot”. (Recordeu el cuplet “El vestir d’en Pasqual”: Va amb pantalons color de molsa / gasta botins extravagants / un bastonet de canya dolça / i un “sobretodo” amb farbalans.)

(3)  La desacomplexada coexistència dels rituals de caire religiós (fins a tres misses, arribava a oïr de bon matí el Baró cada dia durant les seves estades al Col·legi de la Bona Vida) amb els de caire més corporal, bàsicament els relacionats amb el menjar i amb les llepolies com la xocolata  –la “xaculatòria”, en deia sovint Don Rafael jugant amb les paraules tot combinant esperit i matèria–  o qualsevol altra menja dolça.

(4)  Un sentit de l’humor molt especial que arribava a nivells remarcables amb la seva afició pels jocs de paraules. Ja m’he referit a la combinació de “xocolata”“xaculatòria”, i en el fragment que he triat surt una referència al “parentiu amat” de doble sentit ja que es refereix, precisament, als seus familiars, els Amat. Uns dies després, el 26 d’octubre, el Baró parla d’uns senyors de cognom Guilla  –el comerciant Esteve Guilla i el seu germà mossèn Jaume, beneficiat de l’església del Pi—  que li serveix per parlar dels “senyors Guilles, i no guineus”.

(La sèrie sobre el Baró de Maldà continua aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *