(El present apunt és la continuació d’aquest i d’aquest i, com ja s’ha dit, els destacats en vermell són meus)
Tal com podeu veure més detalladament en aquesta bibliografia, l’any 1993 l’editorial Barcanova va publicar una versió del “Col·legi de la Bona Vida” a cura de Margarida Aritzeta en la col·lecció ‘Biblioteca didàctica de literatura catalana’, adreçada a les escoles. En el text introductori podem llegir:
“El seu llenguatge és col·loquial i barceloní. Per mitjà dels seus textos es poden resseguir els problemes d’interferència lingüística i de manca d’una expressió catalana culta, propis de l’època. Les llacunes i mancances en el camp del lèxic són cobertes per solucions estrangeres. També n’hi ha algunes en el camp morfosintàctic. Aquestes deficiències, malgrat ser una obra tan extensa, fan difícil que puguem dir que el baró de Maldà és un escriptor de primera fila.”
I a continuació, en un epígraf titulat “Motivacions de l’escriptura”, Margarida Aritzeta continua:
“El baró de Maldà escriu per gust, perquè li agrada escriure. Però a part d’això, hi ha unes motivacions molt concretes que el porten a redactar tants i tants volums i durant tants anys:
NOTA: A propòsit de la il·lustració que encapçala aquest apunt he de dir que fins al moment present no es coneix cap imatge o retrat que es pugui certificar de manera fefaent que correspon al Baró de Maldà. Desconeixem, per tant, els trets concrets del seu rostre. Sí que són conegudes, en canvi, diverses imatges del seu oncle Manuel d’Amat i de Junyent, que va ser Virrei del Perú (vegeu aquí) i al qual correspon la imatge que il·lustra l’encapçalament d’aquest apunt que s’acaba just aquí.
(La sèrie sobre el Baró de Maldà continua aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies per citar-me en aquesta agradabilíssima empresa de rescatar de l’oblit el Baró de Maldà