Les cançons llargues: “Diavolo rosso”, Paolo Conte (1982).

(La sèrie comença aquí)

Els qui em coneixen una mica saben que quan em demanen que faci una llista amb els músics o les cançons que més m’estimo tard o d’hora sempre acaba sortint el nom de Paolo Conte.

No us ha d’estranyar, doncs, que en aquesta sèrie dels dissabtes que vaig començar el juny de l’any passat dedicada a les cançons llargues aparegui aquest cantant i compositor italià –nascut a Asti (Piemont) el sis de gener de 1937; fa, doncs, vuitanta-dos anys!– que segueixo amb respecte i admiració des de la dècada dels vuitanta.

Una admiració que m’empeny a fer una mica de trampa (que estic segur que em perdonareu) perquè, de fet, el repertori del mestre Conte és ple d’esplèndides cançons… de tres o quatre minuts en la majoria dels casos, cosa que en principi dificultaria la seva entrada en aquesta sèrie.

És el cas d’aquest dimoni vermell al qual l’any 1982 li dedicava el sisè tall del disc “Appunti di viaggio” –el quart o cinquè, si no m’erro, de la seva discografia oficial–  i que en la versió allí enregistrada no arribava als quatre minuts.

Però com la deesa Fortuna auxilia sempre els audaços (o, dit altrament, com que no hi ha res més llançat que la ignorància) m’he trobat el cel obert quan he vist que en el darrer disc que s’ha publicat aquí de Paolo Conte  –un CD doble gravat en directe a les termes romanes de Caracalla l’estiu passat en el transcurs d’una gira que commemorava els cinquanta anys de la cançó “Azzurro”—  apareix una versió de “Diavolo rosso” de tretze minuts i mig.

I encara he xalat més quan he vist que una versió gairebé idèntica a la del disc de Caracalla la va interpretar el 2013 en el Festival de Jazz de Montreux, cosa que permet veure amb tot detall la feina del grup orquestral que acompanya al mestre i que transforma aquest tema de quasi quaranta anys d’antiguitat en una meravellosa cançó amarada d’aires balcànics. Vegeu-la aquí:

I si voleu comparar, aquí sota trobareu la versió de l’any passat a Caracalla. Sense imatges del que passava damunt de l’escenari, però. I just a continuació us he posat la lletra perquè tingueu el servei complet.

Diavolo rosso

(Lletra i música de Paolo Conte)

Quelle bambine bionde
Con quegli anellini alle orecchie
Tutte spose che partoriranno

Uomini grossi come alberi
Che quando cercherai di conviencerli
Allora lo vedi che, sono proprio di legno

Diavolo rosso dimentica la strada
Vieni qui con noi a bere unaranciata
Contro luce tutto il tempo se ne va

Guarda le notti piu alte
Di questo nord-ovest bardato si stelle
E le piste dei carri gelate
Come gli sguardi dei francesi
Un valzer di vento e di paglia

La morte contadine
Che risale le risaie
E fa il verso delle rane
E tutto ha
Arriva sulle aie bianche
Come le falciatrici di raccolto

Voci dal sole altre voci
Da questa campagna altri abissi di luci
E di terra e di anima niente
Pi che il cavallo e il chinino
E voci e bisbigli dalbergo

Amanti di pianura
Regine di corriere e paracarri
La loro, la loro discrezione antica
Acqua e miele

Diavolo rosso dimentica la strada
Viene qui con noi a bere unaranciata
Contro luce tutto il tempo se ne va

Girano le lucciole
Nei cerchi della notte
Questo buio sa di fieno e di lontano
E la canzone forse sa di ratafi

 

(La sèrie continuarà amb més cançons llargues)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *