“Un resum de l’any literari 2018” (Serra d’Or, març de 2019) (1).

En el número de març la revista Serra d’Or ha publicat el meu habitual resum literari de l’any anterior. Com d’habitud, és un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats més: l’un dedicat als guardons i honors, i l’altre, el que clou la peça, que conté la llista de defuncions de l’any.

En el cas –-molt improbable, és clar-– que algú de vosaltres no hagi pogut comprar la revista, no patiu: en aquest apunt d’avui i en els dos que el seguiran podreu llegir el contingut íntegre de l’article. Espero que us sigui ben útil.

 

2018: un resum de l’any literari

Article publicat en el número 711 de la revista Serra d’Or (març de 2019)

Va ser un any singular, el 2018, ja que al llarg dels seus dotze mesos es varen commemorar el cent cinquantè aniversari de Pompeu Fabra, els centenaris de Montserrat Abelló, Raimon Panikkar, Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo, els cinquanta anys del traspàs de Carles Fages de Climent i, a les Illes, els vint-i-cinc anys del de Josep Maria Llompart. En tots els casos es varen programar activitats acadèmiques, populars i institucionals com exposicions, conferències, publicacions o accions de difusió per les xarxes socials o els mitjans de comunicació.

 

Alguns fets de 2018

L’any va començar amb el lliurament a la Universitat de Girona, el 12 de gener, de la biblioteca de Joan Ferraté. Pocs dies després Laura Borràs, directora durant cinc anys de la Institució de les Lletres Catalanes, deixava el càrrec per ocupar un escó de diputada al Parlament de Catalunya. La Revista de Catalunya arribava al número 300 i Montse Ayats revalidava el càrrec de presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

El 4 de febrer l’editorial Ara Llibres anunciava que suprimia el número 155 de la paginació dels seus llibres en protesta per la situació política. Maria Carme Ferrer, de la llibreria Troa Empúries de Girona, va ser elegida presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya i el 27 de febrer Òmnium Cultural anunciava que, un cop expirat el conveni amb Proa, obriria concurs per optar a la coedició del premi Sant Jordi de novel·la.

Precisament l’any va tenir una Festa de Sant Jordi amb un dos per cent més de vendes que l’any anterior i amb primacia (58,89 per cent) dels títols editats en català. Martí Gironell, Antoni Bassas, Joan-Lluís Lluís, Màrius Serra, Gaspar Hernández i Xavier Sala i Martín van estar entre els autors més venuts.

Maig va començar amb tres notícies negatives: el Diari de Vilanova, el més antic del país (fundat el 1850), deixava de publicar-se; la històrica llibreria La Tralla de Vic tancava portes després de quaranta-dos anys i el suplement de Cultura del diari El Punt Avui s’acomiadava dels lectors després de quasi trenta anys d’existència. El periodista Agustí Pons va substituir Quim Torra en la direcció de la Revista de Catalunya i l’últim dia de maig la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès va retirar la convocatòria del premi Crexells a causa d’unes irregularitats detectades en la interpretació de les bases.

El 2 de juny Laura Borràs prenia possessió del càrrec de consellera de Cultura i una setmana després Joan Elies Adell assumia la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes. Anna Cabré era reelegida com a presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i Àngels Gregori es convertia en la nova presidenta del Pen Català.

El 4 de juliol la Fundació Enciclopèdia Catalana va elegir Xavier Cambra com a president després del traspàs d’Antoni Subirà, un nomenament ben oportú perquè pocs dies després es va saber que el grup editorial Enciclopèdia Catalana era l’elegit per coeditar amb Òmnium Cultural el premi Sant Jordi de novel·la durant els pròxims tres anys.

El 13 de setembre Manuel Forcano deixava la direcció de l’Institut Ramon Llull i el va substituir l’escriptora i editora Iolanda Batallé. Germà Capdevila va ser reelegit president de l’APPEC i la Setmana del Llibre en Català es va tancar amb un increment de vendes d’un vint-i-cinc per cent en relació a l’any anterior.

El 4 d’octubre Ester Pujol va ser nomenada directora d’Enciclopèdia Catalana en substitució de Iolanda Batallé. Unes setmanes després es va saber també que Francesc Orteu es faria càrrec del segell Rata per donar continuïtat al projecte endegat dos anys abans per la nova directora de l’Institut Ramon Llull.

A finals de novembre l’Ateneu Barcelonès va anunciar que el premi Crexells deixava de ser participatiu i recuperava els seus trets històrics i la no menys històrica llibreria Ona va anunciar l’obertura d’un gran espai de mil metres quadrats al centre de Barcelona a partir de la tardor de 2019 dedicat al llibre en català, un projecte engrescador dirigit per l’empresari Tatxo Benet.

 (Continua aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *