Totxanes, totxos i maons

Segur que alguns lectors s’imaginaran que la Baronia de Maldà és una reminiscència del passat sense cap presència en l’actualitat. Greu error: com veurem en l’apunt d’avui, hi ha una persona que ostenta actualment el títol de baró de Maldà i de Maldanell, el novè de la llista. Una persona que va nèixer a Barcelona l’any 1960, que ha aplegat un cert reconeixement públic en el seu àmbit d’actuació professional i que, a més a més, resideix en el mateix palau -o el que en queda- on residien els seus avantpassats: l’edifici la imatge del qual il·lustra l’encapçalament de l’apunt d’avui amb entrada pel carrer del Pi i en els baixos del qual es ramifiquen les populars Galeries Maldà que uneixen l’esmentat carrer, la plaça del Pi i el carrer de la Portaferrissa.

(Si cliqueu al damunt, la imatge creix)

La Baronia de Maldà i Maldanell és un títol nobiliari español creat el 23 de setembre de 1766 pel rei Carles III a favor de don Rafael d’Amat i de Cortada, fill de Maria Teresa de Cortada i de Sentjust i propietària de l’esmentada Baronia, que era un antic senyoriu jurisdiccional de la casa Cortada. La seva cronologia és la següent:

Cronologia dels Barons de Maldà i Maldanell

• Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1819), primer baró de Maldà i Maldanell entre 1766 i la seva mort el 1819. Es va casar als vint anys amb Maria Esperança d’Amat i de Rocabertí, cosina seva i filla petita del II Marquès de Castellbell. El va succeir el seu fill primogènit Rafael.
• Rafael d’Amat i d’Amat, segon baró de Maldà i Maldanell. No va tenir descendència i a la seva mort el va succeir el seu germà Cayetano, el ‘Tano’ que sovint apareix descrit al ‘Calaix de sastre’.
• Cayetano de Amat i d’Amat (? – 1863), tercer baró de Maldà i Maldanell. Tampoc va tenir descendència i a la seva mort el va succeir el seu nebot Cayetano Maria, fill de la seva germana Escolàstica d’Amat i Amat (esposa de Manuel d’Amat i de Peguera)
• Cayetano Maria d’Amat i d’Amat (1803 – 1868), quart baró de Maldà i Maldanell, cinquè marquès de Castellbell, cinquè marquès de Castellmeiá i baró de Castellar. Va morir igualment sense descendents. El va succeir el seu nebot Josep.
• Josep de Càrcer i d’Amat, cinquè baró de Maldà i Maldanell. El va succeir la seva filla Maria Dolors.
• Maria Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1939), sisena baronessa de Maldà i Maldanell, setena marquesa de Castellbell, Grande de españa i vuitena marquesa de Castellmeyá. Es va casar amb Luis de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur. La va succeir el seu fill Salvador.
• Salvador de Vilallonga i de Càrcer (1891-1974), setè baró de Maldà i Maldanell, vuitè marquès de Castellbell, vuitè marquès de Castellmeyá, segon baró de Segur i Gentilhombre Grande de españa amb exercici i servitud del rei Alfons XIII. Es va casar amb María del Carmen Cabeza de Vaca i Carvajal, filla de Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Còrdova, sisè marquès de Portago i d’Ángela Carvajal y Jiménez de Molina, onzena comtessa de la Mejorada. En el marquesat de Castellmeyá el va succeir la seva filla María Antonia. En el marquesat de Castellbell el va succeir el seu fill José Luis (*). En la baronia de Maldà i Maldanell i en la baronia de Segur el va succeir el seu fill Alfonso.
• Alfonso Salvador de Vilallonga y Cabeza de Vaca (1927-1997), vuitè baró de Maldà i Maldanell i tercer baró de Segur. Es va casar amb Concepció Serra i Ramoneda. El va succeir el seu fill Alfonso.
• Alfonso de Vilallonga i Serra (n. 1960) (**), novè baró de Maldà i Maldanell i quart baró de Segur.

(*) José Luís de Villalonga y Cabeza de Vaca (1920-2007) va ser un personatge (vegeu aquí) que va gaudir d’una notable projecció mediàtica, molta popularitat i fama de play-boy ja que, a part d’exercir d’aristòcrata, va fer d’actor, escriptor, periodista i un munt de coses més. En les seves memòries explica que la seva iniciació sexual es va produir dintre de la carrossa del Virrei del Perú, el venerable oncle del nostre Baró de Maldà, que es guardava a les cotxeres del palau del carrer del Pi. Pel que em va explicar fa uns dies el periodista i biògraf Agustí Pons, aquesta carrossa era precisament la que es feia servir en la processó de Corpus com a reserva en cas de pluja. Circulava immediatament darrere del vehicle que, descobert, exhibia la Custòdia i estava amatent als possibles canvis de temps per entrar en acció.

(**) Alfonso de Villalonga (vegeu aquí) és nebot de José Luís de Villalonga i és músic, cantant de cabaret, compositor especialitzat en bandes sonores (vegeu aquí) i –en una faceta potser més desconeguda del gran públic–  un gran aficionat a la confecció de palíndroms (vegeu aquí). També és el posseïdor dels setanta i tants volums originals del ‘Calaix de sastre’… Però d’això ja en parlaré en el proper apunt d’aquesta sèrie baronívola que malda per aclarir conceptes sobre els temps de l’antigor.

(La sèrie sobre el Baró de Maldà continua -i, de moment, s’acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!