(La sèrie comença aquí)
El grup de rock simfònic Gòtic –format per Jordi Martí (bateria), Rafael Escoté (baix), Jordi Vilaprinyó (teclats) i Jep Nuix (flautes)– és un cas molt especial perquè en va tenir prou amb un únic disc –“Escenes”– per entrar en la categoria de grups mítics del país a causa de la qualitat dels set temes instrumentals que contenia i dels músics que els varen compondre i interpretar.
Un any després el grup tenia preparat un segon disc que la companyia discogràfica Movieplay, la mateixa del disc de debut, va rebutjar perquè considerava que no estava a l’alçada de l’obra anterior. Una situació que es va resoldre molts anys després, el 2013, quan el grup va recuperar aquelles mateixes cançons, les va remasteritzar i va editar finalment el disc amb el suport d’una campanya de micromecenatge a Verkami.
En aquest segon disc, titulat “Gegants i serpentines”, el grup passa de quartet a quintet. Agustí Brugada es va encarregar de les flautes (Jep Nuix es va separar de Gòtic el 1978 i va començar de seguida una carrera especialitzada en música electroacústica truncada el 1998, als quaranta-dos anys d’edat, per una mort prematura) i s’hi va incorporar la novetat d’una guitarra tocada per Eugeni Gil.
La cançó llarga que he seleccionat per aquesta setmana es titula “Història d’una gota d’aigua”, i és una inspirada composició triada pel grup per tancar el seu disc de debut i per a la qual crec amb tota franquesa que no hi passa el temps.
(La sèrie continua aquí amb més cançons llargues)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!