Les cançons llargues: “Història d’una gota d’aigua”, Gòtic (1977).

(La sèrie comença aquí)

El grup de rock simfònic Gòtic –format per Jordi Martí (bateria), Rafael Escoté (baix), Jordi Vilaprinyó (teclats) i Jep Nuix (flautes)– és un cas molt especial perquè en va tenir prou amb un únic disc –“Escenes”– per entrar en la categoria de grups mítics del país a causa de la qualitat dels set temes instrumentals que contenia i dels músics que els varen compondre i interpretar.

Un any després el grup tenia preparat un segon disc que la companyia discogràfica Movieplay, la mateixa del disc de debut, va rebutjar perquè considerava que no estava a l’alçada de l’obra anterior. Una situació que es va resoldre molts anys després, el 2013, quan el grup va recuperar aquelles mateixes cançons, les va remasteritzar i va editar finalment el disc amb el suport d’una campanya de micromecenatge a Verkami.

En aquest segon disc, titulat “Gegants i serpentines”, el grup passa de quartet a quintet. Agustí Brugada es va encarregar de les flautes (Jep Nuix es va separar de Gòtic el 1978 i va començar de seguida una carrera especialitzada en música electroacústica truncada el 1998, als quaranta-dos anys d’edat, per una mort prematura) i s’hi va incorporar la novetat d’una guitarra tocada per Eugeni Gil.

La cançó llarga que he seleccionat per aquesta setmana es titula “Història d’una gota d’aigua”, i és una inspirada composició triada pel grup per tancar el seu disc de debut i per a la qual crec amb tota franquesa que no hi passa el temps.

(La sèrie continua aquí amb més cançons llargues)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *