Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

“La màgia de l’estudiant” és el cinquè disc de llarga durada que va publicar Jaume Sisa i va arribar a les botigues molt poc abans que “Antaviana”, amb les cançons de l’espectacle de Dagoll Dagom sobre contes de Pere Calders.

A “El comptador d’estrelles”, el molt recomanable llibre de converses amb el periodista musical Donat Putx editat per Empúries el 2015, el mateix Sisa reconeix que després de buidar-se amb un disc tan intens com “La catedral” (1977) va ser un error voler fer un tomb a la seva trajectòria presentant un disc amb orquestra com “La màgia de l’estudiant”.

Més concretament, diu: “Amb el temps (…) ha quedat com una pífia que a mi em va ajudar a veure, entendre i aprendre coses que fins aquell moment no sabia. Una és que no pots aspirar a ser allò que no ets, perquè a la llarga tu mateix te’n ressents.” 

I també: “Fixa’t que la portada del disc és una foto meva amb els cabells llargs, mentre que a la contraportada duc els cabells curts. Em sembla que, sense adonar-me’n, això ho vaig fer per justificar-me: com per dir que aquell disc no l’havia fet ben bé jo… Crec que a ‘La màgia de l’estudiant’ hi ha bones cançons, però el tractament musical és massa convencional.”

Crec, certament, que hi ha molta veritat en aquesta valoració que, trenta-cinc anys després, el mestre Sisa fa del seu disc. Però també crec que en el repertori de cançons que aplega “La màgia de l’estudiant” n’hi ha una que, a més a més de ser “llarga” –i servir-me, doncs, per a aquesta sèrie dels dissabtes a les Totxanes–, és de les que jo esmentaria si se’m demanés de fer una selecció de les set o vuit cançons que m’agraden més de la carrera del nostre galàctic.

Parlo del “Carnaval a la República d’A.”, amb una preciosa introducció recitada per l’actor, locutor i doblador Isidre Sola que tota la gent de la meva edat identificarà perfectament amb la veu que cada dia ens explicava contes i rondalles per la ràdio i, sobretot, per l’inoblidable “Taxi Key”.

Carnaval a la República d’A

Jaume Sisa

Nens i nenes de cor net
Esborreu per sempre més
El pecat original
Escoltant sense escoltar
La història del Carnaval
A la República d’A

Cementiris encesos i espai congelat
Sons de flauta i timbal, cabeçuts i gegants
Personatges d’un drama, ombres infernals
I les cendres d’un somni etern i immortal

Caravanes d’escuma i focs artificials
Santuaris de cànem i esquerdes a la mar
Caravanes de joies i pedres de l’orient
La gitana que balla ha perdut son anell

Caravanes que creuen paratges deserts
On cap arbre ni plana no creix

Hi ha un lloc per a inventar: és la República d’A
Hi ha un lloc per a oblidar: és la República d’A
República ideal

Carruatges reials il·luminen palaus
I un jardí d’ametllers on el rei s’ha amagat
Sirenetes hindús, religiosos amors
Cerimònies pagans i profanacions

Heus ací un jueu i un negre jugant als escacs
Un cangur que s’ho mira i salta i pica de mans
Esmaltats d’or i argent i una dona i un llop
Fan l’amor sota un cel encastat de passió

És la terra promesa que tan pocs han vist
Una mona de Pasqua assenyala el camí

Avui és festa gran a la República d’A
Hi ha músiques i balls a la República d’A
República d’A

El senyor president interpreta Mozart
Un desig inconcret li fa córrer les mans
Jo m’adormo a la neu, escoltant els secrets
Que un astròleg vident m’ha volgut confiar

Carretades de gent sense carnet d’identitat
Travessant aquell riu mil·lenari i sagrat
Ulls, espelmes i estels fan un llibre no escrit
Que prediu un final ple d’electricitat

I un estat de matins i capvespres daurats
Entre el cel i la terra, suspès d’un instant

Tot l’any és carnaval a la República d’A
Disfresses i espantalls a la República d’A
República ideal

(La sèrie continua aquí amb més cançons llargues)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!