Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

10 de desembre de 2018
0 comentaris

“Els Jóvens”: una agradable sorpresa musical (i 3).

(La sèrie comença aquí)

Acabo aquesta passejada pel primer disc d’Els Jóvens amb una altra perla, tant pel que fa a la lletra com a la música: “T’ailoviu més que l’hòstia”.

Aquesta gent té futur i jo, com ja he escrit en una altra banda, aquestes festes de Nadal penso recomanar i regalar el disc d’Els Jóvens a tort i a dret.

Us suggereixo que feu el mateix.

 

T’ailoviu més que l’hòstia

Vas
arrastrant-me del braç
i em traus de cada bar
copes que no sé qui ha pagat.
Passes com l’huracà:
despentinant amants,
deixant-los atrapats
a la nòria en el punt més alt.
Ens fiquem d’amagat
a qualsevol portal,
a rebolcons entre besos i arraps,
i rius imaginant
el gest dels vigilants
quan fem servir com a kiss-cam
càmeres de seguretat.

Fas
l’ullet dissimulant
i és com la bat-senyal:
un sap que la guerra ha esclatat.
Ens fiquem d’amagat
a qualsevol portal,
a rebolcons entre besos i arraps,
i rius imaginant
el gest dels vigilants
quan fem servir com a kiss-cam
càmeres de seguretat.

Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Que totes l’espiaven abocades al pati dels majors.
Pel qual feien cua i assajaven besos… Eixe mai no he sigut jo.

Després del Mutxamel
vindrà el Benimagrell,
em dius mirant-me perillosament.
I que jo amb ningú més
faré millor duet,
que som dolçaina i dolçainer.
Que som cassalla i dolçainer.

Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!