La Ruta Pompeu Fabra a Gràcia. Última etapa: Jardinets de Gràcia.

(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta, amb aquest apunt)

Arribem al final d’aquesta Ruta amb la qual hem travessat Gràcia de nord a sud en vuit etapes relacionades amb la figura de Pompeu Fabra, un gracienc il·lustre que, tal com hem vist, té una trajectòria vital en el barri més aviat curta, de pocs anys.

A Gràcia, de fet, li passa al Mestre una cosa de gran importància: hi neix, i només per això la Ruta pel barri ja tindria justificació. Però, a més a més, el recorregut ideat pels professors David Paloma i Mònica Montserrat ens permet conèixer detalls sobre la infantesa de Fabra, sobre la figura de Josep, el seu pare, i sobre el paper de la resistència cultural catalana de l’interior en la recuperació de la vida i l’obra del Mestre, sobretot a partir de 1968, el primer Any Fabra.

Acabem, doncs, davant del monument que es va instal·lar als Jardinets de Gràcia el 28 de novembre de 1993 en el marc de la vint-i-cinquena (i darrera) edició de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, una edició que va tenir com a base de referència la Universitat Pompeu Fabra, creada tres anys abans. Carola, la filla del Mestre, va ser l’encarregada de descobrir el monument i de donar-lo per inaugurat en un acte que no va estar exempt de recances institucionals ja que l’alcalde Maragall va delegar la seva representació a última hora en el regidor d’Urbanisme Oriol Bohigas.

Es tracta d’un baix relleu de marbre de l’escultor Josep Clarà esculpit el 1946, de cent seixanta-sis centímetres d’alçada per vuitanta-vuit d’amplada, que representa una al·legoria de la lectura de fort caràcter noucentista i que, des de la mateixa frontera entre l’antiga vila independent i la gran urbs barcelonina, contempla amb una lleugera inclinació la perspectiva del carrer Gran de Gràcia que s’obre a pocs metres davant seu.

(si feu click al damunt, la imatge creix)

Al seguidor de la Ruta que hagi arribat fins aquí tot això li sonarà després d’haver passat pel monument de la plaça Lesseps i per les explicacions que allí s’han donat a propòsit de l’atzarosa existència del monòlit commemoratiu. No les repetirem pas ara. En tot cas sí que resulta una mica xocant que els dos monuments que el barri de Gràcia dedica al seu il·lustre fill Pompeu Fabra estiguin situats arran de terra, una posició de gran valor simbòlic si ho contemplem amb ulls positius, però també a l’abast de les expansions dels incívics i les desconsideracions dels vàndals de torn.

Potser ho haurem d’interpretar com una mostra més que la felicitat mai no és completa.

O també amb aquella màxima tan nostra que diu que, a fi de comptes, qui no es conforma és perquè no vol…

——————————————————————————————-

Més informació sobre l’Any Pompeu Fabra 2018 i les altres Rutes fabrianes.

(Final de la Ruta)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *