Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 de novembre de 2018
0 comentaris

La Ruta Pompeu Fabra a Gràcia. Quarta etapa: plaça Lesseps.

(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta, amb aquest apunt)

El bloc de pedra provinent de Montserrat amb un medalló de bronze amb el rostre de Pompeu Fabra que hi ha a la plaça Lesseps, a tocar de la Biblioteca Jaume Fuster, té una història curiosa que pertoca d’explicar en aquest punt de la Ruta tot i que, per situar els fets en el seu context cronològic és necessari començar parlant, ara ja sí, del primer Any Fabra. El de 1968, que commemorava el centenari del naixement del Mestre.

En l’origen de tot plegat trobem Òmnium Cultural, entitat fundada l’estiu de 1961 que després de quatre anys tancada i prohibida pel règim franquista, el setembre de 1967 rebia finalment l’autorització per reprendre les seves activitats. I, precisament, una de les primeres accions que va posar en marxa va ser la celebració del centenari del naixement de Pompeu Fabra el febrer de 1968. Aquell va ser el primer ‘Any Fabra’ i va aplegar una vintena d’entitats a la comissió organitzadora.

Una de les feines que es va proposar la comissió va ser escampar arreu del territori el nom de Fabra, la seva vida i la seva obra. Un objectiu que, malgrat les evidents dificultats  –recordem-ho: el 1968 a España manava el dictador Franco i a Barcelona l’alcalde era Josep Maria de Porcioles, antic membre de la Lliga Regionalista però de fidelitat absoluta al règim– va reeixir perquè varen començar a publicar-se biografies, obres divulgatives, promptuaris gramaticals, cartells i altres iniciatives portades amb gran constància de resultes de les quals ara podem dir que tenim quasi tres-cents carrers, avingudes i places amb el nom de Pompeu Fabra, a part d’un munt d’escoles, biblioteques, entitats i iniciatives de tot tipus a ell dedicades.

L’agost d’aquell mateix 1968 es va celebrar el XXVè Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, que va muntar Joan Triadú el 1944. El fet d’arribar a la vint-i-cinquena edició va animar els organitzadors a considerar tancat un cicle i plantejar una proposta nova: una celebració itinerant arreu dels Països Catalans que en forma de festa popular contribuís a difondre i reforçar la cultura i la llengua catalana. D’aquesta manera, acomplint els objectius de l’Any Fabra, es varen gestar les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. Un cicle que, com el seu predecessor, també va durar vint-i-cinc anys. Fins al 1993.

Durant aquest quart de segle, les Festes Fabra varen passar per Ripoll, el primer any, i altres indrets com Tortosa, Andorra, Vic, Montserrat, Prada, Castelló de la Plana, Mallorca, l’Alguer, París, Eivissa i, en dues ocasions, Barcelona. El programa de cada festa variava en funció del lloc d’acollida, però hi havia alguns punts que es procurava que fossin constants. Potser el més significatiu era el de deixar un testimoni físic –en forma de monument, nom de carrer, de biblioteca, etc.– que fes referència a Pompeu Fabra.

I aquí comença la història curiosa del monument que protagonitza aquesta etapa de la Ruta Pompeu Fabra per Gràcia.

L’any 1982, a propòsit dels cinquanta anys de la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana, la Festa Fabra es va celebrar al barri de Gràcia durant els primers dies de novembre, i tant els organitzadors com l’Ajuntament de Barcelona tenien la intenció d’instal·lar un monòlit de pedra de la muntanya de Montserrat i un medalló amb l’efígie del Mestre als Jardinets de Gràcia, al capdamunt del passeig de Gràcia. Sembla, però, que a última hora algú va fer un crit d’alerta perquè el pes del monument desaconsellava de situar-lo en el lloc que estava previst ja que feia gravitar damunt del sostre del pàrquing que hi ha a sota unes càrregues superiors a les que podia suportar. Si més no això és el que varen argumentar els tècnics municipals.

En conseqüència, es va haver de buscar a tota velocitat un nou emplaçament que finalment va resultar ser un espai en una zona envoltada de cotxes i d’accés bastant complicat per als vianants al bell mig de la plaça Lesseps (no oblidem que era l’any 1982; quan la urbanització de la plaça era molt diferent de l’actual).

Val la pena recordar la crònica del periodista Lluís Bou i Font publicada en el número 61 (segona quinzena de novembre de 1982) de la històrica revista gracienca “Carrer Gran”:

“CLOENDA MASSIVA A LA PLAÇA LESSEPS

L’acte de la plaça de Lesseps fou el més concorregut i el més festejadís de tota la setmana. A mès va ser el que tancà les Festes d’aquest any.

Tota la celebració girà a l’entorn de la inauguració d’un monòlit a l’extrem sud-oest de la plaça, el qual és format per una roca que ensenya un relleu del filòleg i per una inscripció a peu pla que diu: ‘XIV Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. Gràcia 1982. A Pompeu Fabra, geni ordenador de la llengua catalana. Cinquantenari de la publicació del seu Diccionari General’.

A l’acte hi vam veure l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra; la regidora-presidenta del districte, Francesca Masgoret; el conseller del districte Josep Maria Sadurní; Joan Triadú, Josep Miracle, i membres de les principals entitats de la vila. A més, hi va haver molt públic, tant de gent que hi havia anat expressament, com de passavolants. Entre aquests darrers vam poder escoltar com una senyora explicava convençudíssima a una altra que allò es tractava d’un monument a Lesseps per haver construït el canal de Suez. Suposem que degué rectificar-se quan el president de l’Orfeó Gracienc, Jaume Torres, obrí l’acte i recordà la relació de l’homenatjat, Pompeu Fabra, amb Gràcia.

Després va parlar l’alcalde de Barcelona, el qual va dir que aquest monòlit recorda a Gràcia ‘quins són els seus homes’ i que el veritable homenatge seria que s’expliqués als nens qui és Fabra. També va afirmar que ‘Gràcia ha de tenir un centre viu, un lloc on es vagi a llegir’, i que cal lluitar per la llengua.

En acabar, tots els assistents van cantar ‘Els Segadors’ amb l’acompanyament de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona. Després, la cobla seguí interpretant sardanes, però no es van poder ballar per falta d’espai.

A aquest últim acte, també hi van fer una presència animada els Diables de Gràcia, la colla de grallers de ‘L’Anxova’, els Bastoners de Gràcia, les Bruixes de la Salut, la Guita de la Salut (que per cert es va mig cremar) i el Grup de Grallers de la Salut.”

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

Com era previsible, poc temps després el monument presentava un aspecte d’abandó summament preocupant.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

Els anys varen passar i, ja molt més cap aquí, la darrera urbanització de la plaça, dissenyada per l’arquitecte Albert Viaplana, i la inauguració de la biblioteca Jaume Fuster varen permetre finalment de recuperar –el 18 de febrer de 2012– el monument en una ubicació a peu de carrer davant mateix de la biblioteca que restitueix la dignitat que li escau a la figura que honora. Parlem, doncs, d’un monument d’existència agitada amb tres ubicacions diferents  –dues de reals i una altra, la prevista inicialment, frustrada–  que al final sembla que ha trobat el lloc que millor li escau.

Que sigui per molts anys…

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

Trobareu més informació sobre el que s’explica en aquesta etapa de la Ruta en el llibre “25 anys de Festes Fabra”, de Susanna Àlvarez i Rodolès i Joan Josep Isern (Proa, 1996).

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

———————————————————————————————–

Més informació sobre l’Any Pompeu Fabra 2018 i les altres Rutes fabrianes.

 

(Continua aquí amb la cinquena etapa de la Ruta)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!