La Ruta Pompeu Fabra a Gràcia. Tercera etapa: carrer de la Mare de Déu de la Salut, 32.

(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta amb aquest apunt)

La placa de l’avinguda Pompeu Fabra  –on ha començat aquesta Ruta—  defineix el Mestre com “gramàtic i lexicògraf”. I la placa que a finals de juny d’enguany es va fixar a la façana de l’edifici que hi ha en el mateix indret on Fabra va nèixer el 1868 el defineix com “filòleg i científic”. Així doncs, curiosament, ni en l’una ni en l’altra es fa esment explícit a la seva condició d’enginyer. Un enginyer amb una especialitat, la Química, de la qual va ser catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Bilbao entre els anys 1902 i 1912.

No és aquest el lloc ni el moment per escatir quines raons varen encaminar Pompeu Fabra cap als estudis d’enginyeria. Tot i això, és significativa la valoració que feia de les dues especialitats -l’enginyeria mecànica i la química- que entre 1883 i 1889, quan ell va estudiar, es podien cursar a la Universitat de Barcelona. Ho explica el seu biògraf Josep Miracle:“No era ben bé una qüestió de preferències: era una qüestió de comoditat. A ell, la fressa de la maquinària no li feia gens de gràcia; ni aquella brutor, ni aquella fetor del greix o de l’oli d’una sala de màquines. Trià l’especialitat de química perquè era molt més neta i absolutament silent. D’altra banda, tampoc no s’hi encaparrà gaire; una mena o altra d’enginyer havia de ser.”

(Hi ha una anècdota curiosa i molt poc coneguda que relaciona Pompeu Fabra i el seu gran amic  -també enginyer- Jaume Baladia amb el Futbol Club Barcelona i que reservo per a alguna etapa de més endavant de la Ruta que potser vagi una mica més fluixa de documentació d’acompanyament.)

La condició d’enginyer  –és a dir, de persona avesada a estructurar el pensament i la feina amb ordre, rigor i racionalitat–  ha estat un element fonamental en l’obra fabriana. Tant, que tot el seu pensament lingüístic no seria el mateix sense el substrat específic i metodològic d’aquesta formació acadèmica. Dit breument: Fabra no pot concebre una normativa que no es regeixi per criteris fixos i segurs.

Un exemple il·lustratiu (no pas l’únic, ni de bon tros) el tenim en la seva pugna durant el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’any 1906 (pugna, doncs, a distància i per carta ja que ell aleshores era a Bilbao), sobre la H, una lletra que uns anys abans havia estat suprimida per les autoritats lingüístiques d’Itàlia i per a la qual ell demanava una solució idèntica aquí.

No ens ha d’estranyar pas: per a una mentalitat pràctica i analítica com la seva observar la proliferació d’aquesta lletra -que, a més a més, a efectes fonètics és nul·la- tant a l’inici de paraules, al final i en posició intervocàlica havia de ser un veritable martiri (feu una ullada, si no, a qualsevol text escrit amb ortografia prefabriana i us n’adonareu). I val a dir que se’n va sortir a mitges: la H inicial es manté en un munt de mots, ha desaparegut del final i, tot i una considerable reducció, encara n’hi ha una bona pila amb aquesta lletra en posició intervocàlica.

Centrant-nos en el lloc que justifica aquesta etapa de la Ruta val la pena remarcar que en la biografia (*) que el 1968 va publicar Josep Miracle, deixeble i col·laborador de Fabra durant molts anys, el primer capítol descriu amb tot detall la visita que ell i el Mestre varen fer a aquesta zona de La Salut el 12 de juliol de 1935 tot buscant si existia encara la casa on havia nascut seixanta-set anys abans.

El capítol té un títol significatiu: “De com s’hauria pogut comprar una casa que no es venia”, i en llegir-lo ens assabentem que “la família Fabra va viure a la Travessera de Dalt fins després de la proclamació de la República del 1873. És a dir, fins als cinc anys del futur gramàtic”. Però com que els temps eren força revolts, la casa estava situada en despoblat i allunyada de la vila de Gràcia i el cap de la família era un home molt significat políticament (es parlarà de Josep Fabra en una etapa específica de la Ruta) “estrictes raons de seguretat personal havien fet abandonar aquella torreta, que era de propietat, per anar a viure en un pis de lloguer al carrer Gran de Gràcia.” (edifici que també protagonitza una altra etapa d’aquesta Ruta).

La descripció d’aquell matí al costat del Mestre tot buscant –i trobant!– la casa de la seva infantesa és un deliciós relat de disset planes, amb fotografies de l’època, que mereixeria els honors de ser difós en alguna revista o publicació divulgativa. Un relat caracteritzat pel respecte i la sensibilitat que Josep Miracle sent vers les reaccions de Fabra que a poc a poc va revivint els seus records d’infant a mesura que descobreix la casa i, sobretot, el pati amb els tarongers, el safareig i el brollador intactes.

Va ser tan gran l’entusiasme per la troballa que en un moment posterior d’aquell matí, quan visitaven la impremta que tres anys abans havia tirat el Diccionari, es va girar cap el seu amic i li va dir: “La comprarem, la casa, Miracle?”. Una intenció que, dissortadament, ni aquell dia de juliol de 1935, just un any abans de l’esclat de la Guerra Civil, ni mai no es va poder fer realitat.

Acabem la parada en aquest punt de la Ruta Pompeu Fabra a Gràcia amb el paràgraf amb què Josep Miracle tanca el capítol dedicat a la vista del Mestre al seu racó de naixement: “Ara, 1968, la casa encara s’aguanta. El seu propietari vol tancar els ulls en la mateixa cambra on va obrir-los. I aneu a saber si es podrà o no es podrà conservar la casa en memòria de Pompeu Fabra. Però tot el terreny del davant, una gran part de l’escenari de la infantesa de Pompeu Fabra, ja ha desaparegut: un tros, l’ocupa una casa nova, la resta és carrer seguint la més àmplia i més nova línia de la Travessera.”

———————————————————————————————–

(*) “Pompeu Fabra”, Josep Miracle (Aymà, 1968); reeditat el 1998 per Edicions Proa.

————————————————————————————————

Més informació sobre l’Any Pompeu Fabra 2018 i les altres Rutes fabrianes.

 

(Continua aquí amb la quarta etapa de la Ruta)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *