Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença amb aquest article introductori i la Ruta amb aquest apunt)

A un centenar de metres, potser menys, del punt inicial arribem a la segona etapa de la Ruta: el Club Tennis de la Salut, fundat el 1902, cosa que el converteix en el segon més antic de Barcelona després del Reial Cub de Tennis Barcelona-1899 que en la seva denominació no s’està d’exhibir amb orgull la data en què va ser fundat.

L’antiga masia de Can Xipreret és ara el nucli central del club i és perfectament reconeixible ja que les restauracions que se li han fet han estat sempre força respectuoses. Cosa que, dissortadament, no es pot dir de Can Toda, masia esmentada en l’etapa anterior de la Ruta, que actualment només és recordada pel nom del Centre Esportiu Municipal que ocupa la seva antiga ubicació.

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

Relacionar Pompeu Fabra amb el tennis i amb l’esport en general no és cap frivolitat ja que una de les facetes poc conegudes de la seva personalitat és la condició d’home esportiu. De “sportman”, com es deia fa un segle.

L’afició a l’excursionisme li ve de molt jove i no la va abandonar mai. Durant uns quants estius, per exemple, va fer a peu el trajecte entre Barcelona i Camprodón per visitar la seva germana, el marit i els nebots, que hi estiuejaven S’hi estava set dies per pujar i els mateixos per baixar, un trajecte que ell aprofitava per parar orella a les diferents maneres de parlar en el territori i, armat amb una petita llibreta de notes, anar aplegant paraules i expressions locals. I al costat de l’afició a caminar cal destacar també, i molt, la seva dedicació a la natació i el tennis.

Segons l’article que li dedica la Viquipèdia, Fabra “va estar lligat durant tota la vida al que s’anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya a partir del 1891. Féu excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més notables. Fou elegit president de l’Associació de Lawn Tennis (avui Federació Catalana de Tennis) i després ho fou, quan es crea l’any 1933, primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives. A més a més, formà part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fabra considera l’esport indispensable per a la formació de la persona i l’articulació de la nació. Fabra solia jugar a tennis a les pistes de la fàbrica Cros amb la seva filla Carola. Amb la presidència, per tant, de la Unió Catalana de Federacions Esportives, Fabra esdevingué el màxim dirigent de l’esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.”

Tot i que no està documentat que Pompeu Fabra jugués mai a les pistes de La Salut, en un article publicat en el monogràfic “Pompeu Fabra: llengua, civisme, país” (Revista de Catalunya, 03; tardor de 2018) el professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona Carles Santacana i Torres escriu: “Segons que va explicar el mateix Fabra, en tornar de Bilbao el 1912, quan tenia quaranta-quatre anys, va formar part de la secció de tennis del Futbol Club Barcelona, que utilitzava habitualment les pistes de la Salut.”

El que sí que està ben documentat és que en tornar ell, la muller i les tres filles es varen instal·lar a Badalona, ciutat en la qual dos anys després, el 1914, Pompeu Fabra fundaria el Badalona Lawn-Tennis Club. Pel que fa a Carola, la filla gran nascuda el 1904, és evident que va heretar l’afició paterna. I a més a més amb notable aprofitament ja que el 1926 va ser subcampiona d’España en modalitat individual i l’any següent campiona de Catalunya en la modalitat de dobles.

Però tot i el caient esportiu d’aquesta etapa de la Ruta no ens escapem de fer –com no podia ser altrament– una referència filològica directament relacionada amb Fabra, que en el Diccionari General de la Llengua Catalana va entrar el mot “tenis” amb una sola ena i no amb dues com era habitual fins aleshores (i encara avui) (*).

(si cliqueu al damunt, la imatge creix)

Segons m’explica (**) el professor David Paloma, responsable amb Mònica Montserrat de la creació de la Ruta Pompeu Fabra a Gràcia, en els orígens del mot anglès “tennis” s’hi podria trobar l’imperatiu francès “tenez” —“teniu”, una expressió lògica en dos jugadors que es passen una pilota– que podria remetre a l’afició dels jerarques francesos al “jeu de paume” (molt similar al joc basc de colpejar una pilota amb el palmell de la mà) transferida després, Canal de la Mànega enllà, cap a terres britàniques on es va incorporar “lawn” atès que els partits es jugaven en pistes d’herba. D’aquí, doncs, que Fabra es decantés per la grafia original i advoqués per la ena única.

———————————————————————————————–

(*)  En el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans es manté l’entrada “tenis” però sense cap definició perquè remet directament a l’entrada “tennis”.

(**)  Més concretament, el professor Paloma em diu: “Quan la forma francesa passa pel sedàs anglès, força abans del naixement dels esports moderns, es torna plana i, segons una forma documentada, s’escriu ‘tenetz’… que, pronunciada a l’anglesa, ja sona més o menys ‘tenis’…”

————————————————————————————————

Més informació sobre l’Any Pompeu Fabra 2018 i les altres Rutes fabrianes.

(Continua aquí amb la tercera etapa de la Ruta)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!